camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

per porta a diferents diaris però es trobà amb la negativa per no tenir avals. Va trobar
feina finalment en un taller mecànic.
Al maig de l’any vinent va rebre una citació de l’ajuntament perqué es presentessin per
fer el servei militar. Els funcionaris els hi deien que seria “cuestión de dos meses”, per
ajudar a l’exèrcit en la reconstrucció del país, que no es preocupessin “que ustedes no
estan acusados de nada”. El centenar i pico de persones que van reunir, tots de la zona
del Baix Llobregat, de més o menys la seva edat, eren considerats tots desafectos, i
tindrien el mateix destí als BDST.
Bonifaci Espín. va sol·licitar les indemnitzacions per haver estat en unitats
disciplinàries. En el certificat de l’arxiu de Guadalajara hi figura el següent:
Ingressa al CC de Figueres, de ?, fins el 26/05/40 que formen el BDST 17, on s’hi està
fins el 09/03/42 que rep un permiso de nivelación. A primer de gener del 43 ingressa al
Rgto. de Infanteria n.46, a Tarifa, d’on es llicencia al 06/45. 5 anys en total, i gairebé 2
en BDST.
Des de l’Hospitalet els van enviar al castell de San Fernando de Figueres. Van estar-hi
dos o tres dies “però tampoc tenien res previst” i els traslladen al CC de la Carbonera, a
la mateixa ciutat, on concentraven als que retornaven de França. Instal·lats en un pati
“ja com a presoners” ens diu, ja que allí van haver de deixar tots els objectes personals,
que mai van recuperar. Mostra de les irregularitats i del tracte que rebrien. Allí mateix
es forma el BDST 17, “que era una sola unitat”.
Bonifaci Espín. es considera presoner de guerra, per diferenciar-se dels presos polítics,
dels que recorda que també n’hi havia destacaments treballant a Torroella de Montgrí,
primer destí del seu batalló. És possible que els confongui amb els presoners dels BT.
A Torroella s’hi estarà des de juny fins poc després de la crescuda del Ter, quan els
traslladen a Bescanó, a pocs kms. de Girona on reconstruiran el carrilet que portava a
Olot. Dins la seva companyia (formada sempre amb els que van sortir de l’Hospitalet)
“van tenir la sort de trobar-hi fusters, paletes, mecànics”. Van estar un parell de mesos
(el nadal del 40 el passen allà).
Després van a Manresa on treballen en la reparació del pont sobre el Cardener. El fred
era intens, amb molta neu aquell any. Treballaven dins del riu, fent torns per poder
124