camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

a milers de presoners sense res per menjar. No es va fer res per atendre’ls. Vist el
desastre es va evacuar a tothom sens més 26 .
La repressió es generalitza i a les presons s’arribarà, el 1940, a la xifra de 280.000
interns 27 entre condemnats amb sentència ferma, processats que van assistir a judici
oral i sumarials en procés de tramitació.
El nombre màxim de presoners a que es va arribar probablement a l’abril del 39 ens és
desconegut, i probablement no el sabrem mai. Llarch parla de 140.000 soldats fets
presoners només en els últims dies, quan moltes unitats republicanes es lliuren en
massa. Rodrigo calcula en aquests moments finals, a base de sumar la xifra de Llarch i
la última dada emesa per la ICCP, de 227.000 al febrer del 39 (que no compta els que
van passar a caixes de recluta o van anar a parar a la presó), un total entre 367.000 i
500.000 presoners de tot tipus i en qualsevol lloc. Nombre que es reduirà ràpidament en
els propers mesos. Segons el mateix Rodrigo pel juliol quedarien 70.000 presoners
només als camps. Falta saber quants n’hi havia en batallons.
Durant l’any 39 i fins mitjans del 40 seguiran en funcionament els BT per a presoners
de guerra tal com ho van fer durant aquesta. En aquests mesos aniran sortint molt a poc
a poc els presoners treballadors. Recordem que es tracta de soldats republicans no
addictes, i de gent en situació irregular i sospitosos de ser “rojos”, però que no tenien
causes pendents amb la justícia, és a dir, que un cop acabada la guerra i aclarida la seva
situació envers el Movimiento no tenien perquè seguir captius. Tot i això no tenim
constància que es donés cap ordre o disposició general que acabés amb els camps i
batallons per a presoners de guerra. Però evidentment s’aniran buidant ja que, com hem
dit, no es podien mantenir presos a gent no inculpada per fets concrets. La qüestió és
que la seva marxa no finalitzarà amb els treballs forçats que tants bons resultats estaven
donant al Nuevo Estado, sinó que ara es canviarà el personal que en formava part. Si
abans eren presoners de guerra –civils i militars-, ara seran només soldats de lleva que
faran un servei militar més profitós.
El 6 d’abril de 1939, cinc dies després d’acabar tot, ens trobem amb unes noves normes
de classificació 28 . Volen homologar les situacions dels darrers presoners perquè no es
produeixin irregularitats en un moment tant delicat. Es reitera la màxima rapidesa i
26 Id., Testimoni de Bonifaci Espín.
27 SABÍN, J.M. (2002) Prisión y muerte en la España de Posguerra, Anaya & Mario Muchnik, Madrid.
28 RODRIGO, J. (2003).
29