camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Els Camps de Concentració i els Batallons de Treballadors
El fracàs de l’aixecament militar de juliol de 1936 va provocar l’establiment de dos
bàndols totalment oposats en totes les seves concepcions. La violència amb la que es
van enfrontar durant els primers dies i setmanes va portar a un punt sense retorn. Ningú
no podrà oblidar ja els milers d’assassinats comesos en aquell estiu. Als pocs mesos,
estabilitzades les zones del país que controlaven els uns i els altres, l’enfrontament va
deixar pas a una guerra que es preveia llarga, sobretot després de l’intent fallit de
prendre Madrid per part dels nacionals.
Al bàndol sublevat, que és el que ens interessa, es va deixar clar des d’un principi que
no es tindria clemència amb aquells que s’oposaven al seu triomf o que no li’n donaven
suport. Així veiem com s’ompliran les presons ràpidament. En un principi es tanquen
als que s’han oposat directament a l’aixecament, ja siguin militars, forces d’ordre públic
o civils armats, la majoria dels quals ho pagaran amb la seva vida en afusellaments
col·lectius. Tot seguit prendran a tots els que per les seves idees o actuacions durant la
república són considerats enemics. Però no en tenen prou amb els alts càrrecs o
dirigents de partits i sindicats del Front Popular, sinó que es persegueix als simples
militants i afiliats i, sobretot a nivell local, a tots els que per la seva manera de viure o
de pensar, es creu que no poden formar part del nou ordre que s’imposa.
Amb tants enemics, les presons es desborden i es comença a utilitzar qualsevol espai
improvisat: ajuntaments, instal·lacions militars, magatzems, convents, escoles, places de
toros....tots serviran com a centres de detenció preventiva. Als internats poques vegades
se’ls acusa formalment, estan tancats sense càrrecs. Encara no se sap què fer amb ells,
tot i que sovint reben visites de falangistes i d’altres que acaben amb les famoses sacas i
paseos. Aquests recintes habilitats en un primer moment bé poden considerar-se camps
de concentració ja que el seu personal no són presos en tant que no estan acusats ni són
jutjats per res concret. Són retinguts il·legalment per motius ideològics, perquè podrien
ser futurs enemics. La guerra es dibuixa en l’horitzó i qualsevol mesura preventiva es
poca. Aquestes detencions de civils contraris al Movimiento o poc entusiastes del
mateix, serà un procediment comú durant tota la guerra conforme les tropes nacionals
vagin ocupant noves poblacions.
Parlant amb propietat, els primers camps de concentració que trobem apareixen als
fronts. La guerra només havia fet que començar i poc a poc el nombre de presoners, de
fugitius, evadits o presentados va anar en augment. Els diferents cossos de l’exèrcit
16