camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

La única investigació que es centra directament en l’estudi dels batallons és la de
Edurne Beaumont i Fernando Mendiola 8 . Partint del cas de varies petites poblacions de
la montanya navarresa que reberen centenars de treballadors, han plantejat propostes
teòriques i metodològiques per al seu estudi, que es basen en la consulta dels arxius
municipals i en entrevistes personals tant a antics treballadors com als habitants dels
pobles on residien. De fet, els autors són els únics que reconeixen els batallons com a
base principal del sistema de treball forçat, amb desenes de milers de presoners, i són
també els únics que els descriuen sense confondre’ls amb altres modalitats represores.
Deixant de banda el moment actual no ens podem oblidar de les d’obres purament
autobiogràfiques, que han sigut la font única de coneixement dels camps i batallons
durant molts anys, amb les ventatges pels detalls de la vida quotidiana i els
inconvenients per extrapolar situacions concretes i extreure’n una visió de conjunt.
D’aquestes n’hi ha moltes biografies autopublicades que majoritàriament resten en
l’oblit i són difícils de localitzar. Fora de l’àmbit estrictament autobiogràfic destaca el
“Libro Blanco sobre las cárceles franquistas” del colectivo 36 publicat per Ruedo
Ibérico durant la transició, formant part de l’explosió d’obres escrites des del bàndol
dels perdedors. Allí s’hi recullen molts testimonis de represaliats en presons i camps i es
donaven les primeres xifres globals. En la mateixa època Joan LLarch publicava la
única obra sobre batallons que es coneix, “Batallones de Trabajadores”. És un relat que
recull les seves pròpies vivències com a presoner de guerra, les dels seus companys i les
de molts altres testimonis no identificats. Aporta dades sobre l’organització i condicions
de vida i intenta sistematitzar. No entenc encara l’oblit de la seva obra per part de la
historiografia.
8 BEAUMONT, E. i MENDIOLA F., Vinieron un montón de prisioneros. Los Batallones de Soldados
Trabajadores vistos y recordados por la población de la montaña navarra (Vidángoz e Igal: 1939-1941).
Ponència presentada al Congrés del Museu d’Història de Catalunya. L’altre article Perspectivas y
archivos locales: Propuestas teóricas y metodológicas para el estudio de los Batallones de trabajos
forzados (BT y BDST) en la posguerra a partir del caso navarro, que jo he consultat via web a la pàgina
www.HistoriaCrítica.com
15