camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

Teòricament, la fi de la guerra dóna una major facilitat per trobar avals o informacions
vàlides, fet que permetria reduir els efectius dels BT. Fins i tot la Inspección ordena al
mes de maig del 39, llicenciar als presoners de lleves desmobilitzades. Però no sembla
que sigui així en principi, ja que durant tot l’any 39 i 40, molts refugiats a França
retornen, i una part ingressa en BT (no cal dir que haver fugit dels nacionals no era un
bon antecedent). També incorporaran aquells empresonats que, un cop jutjats, se’ls
declara sense responsabilitat, però que pels seus mals antecedents es posen a disposició
de la ICCP, qui sovint els envia a BT per el temps màxim d’un any 31 . Una altre
exemple de que els BT segueixen a ple rendiment un cop acabada la guerra, és la
formació, a finals d’abril del 39, de quatre BT de 900 homes cadascun al camp d’Horta
(Barcelona), destinats al Servicio Nacional de Regiones Devastadas, per a reconstruir
Oviedo, Biscaia, Osca i Terol 32 . No serà fins maig de 1940 que es donarà l’ordre
d’alliberar a tots els presoners que portin més d’un any en BT, és a dir, els últims
presoners de guerra, que són alliberats un any i pico després d’acabada aquesta. Però
encara quedaven milers de presoners, sobretot refugiats que havien anat tornant, o
d’altres víctimes de la repressió indiscriminada.
Paral·lelament, s’organitza la més brutal repressió, que es legalitzarà a través de la Ley
de Responsabilidades Políticas (1939), la Ley de Represión de la Masonería y el
Comunismo (1940) o la Ley de Seguridad del Estado (1941). Però la depuració de la
població de forma generalitzada, perquè sigui més fàcil i ràpida, recaurà en els
ajuntaments. Les instruccions que reben de les autoritats militars són les següents: han
d’omplir una fitxa classificadora de tots els individus en edat militar (entre 16 i 45 anys,
ambdós inclosos) i als que, fora d’aquests límits, haguessin lluitat amb els republicans,
exceptuant a les lleves del 36 al 41, per a qui es prepara una altre destí que ara
explicarem. S’han d’afegir a les fitxes els informes abans esmentats (alcalde, Falange i
Guardia Civil), i qualsevol document presentat pels interessats (avals, certificats, etc.).
Tot plegat s’enviarà al corresponent Tribunal Classificador qui decretarà la definitiva
31 En el Archivo Provincial de Guadalajara es conserven les resolucions del Juzgado Militar Especial de
Ejecuciones, la majoria de les quals responen a denúncies desestimades per falta de proves o per manca
de delicte, però malgrat tot, els acusats es posen a disposició de la ICCP. Hem comprovat a l’AGMG si
realment eren enviats a BT, i n’hem trobat alguns en el fons de Campos, on apareix una còpia de la
sentència i en alguns casos també hi ha documentació dels BT on van estar entre tres mesos i un any.
32 RODRIGO, J. (2003) Demostra la col·laboració entre la ICCP i Regiones Devastadas mentre hi hagin
presoners de guerra. Posteriorment, aquest organisme utilitzarà destacaments de presos que redimiran
pena.
33