camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

per penats es diu que aquests els hi surtiran més cars, fet que indica que ja estaven
pagant alguna quantitat pels soldats treballadors. Aquest és el cas de les obres del
mercat de Girona i de la Carretera de Llanars a Setcases, amb molt poc personal
ambdues. Potser estem devant de casos aïllats on l’exèrcit, a petició d’alguns
ajuntaments, acceptava cedir petits destacaments de treballadors dels BDST per a obres
menors no previstes, a canvi d’una minsa quantitat pels jornals que es quedaria la unitat
o que serviria per ampliar el ranxo o les necessitats.
El que queda clar és que els presos usats en els destacaments o colònies penals, que
redimien condemna amb el treball, cobraven un jornal que, per petit que fos i malgrat
que gairebé tot anés destinat a la seva pròpia manutenció, era més elevat que el cost
d’un soldat treballador. En referència a les obres de St. Pere Pescador s’afirma que la
possible substitució per penats no era factible per manca de pressupost. La única solució
vàlida és la substitució per presos solters, els més barats.
Per acabar, cal destacar l’existència de diferències en els mossos integrants dels BDST.
El n.46 s’especifica que està format per soldats disciplinaris pròfugs “de un grado
superior de castigo al normal y deben ir trabajando a los sitios más penosos y duros”.
Si bé en nombre més reduït que els altres batallons. Recordem que quan el règim
reorganitza el servei militar un cop acabada la guerra disposa que els mossos que
estaven refugiats a l’estranger seran considerats pròfugs si no retornen abans del
17/03/40. Així, tots aquells que van tornar amb posterioritat a aquesta data, no només
ingressaran directament en BDST perqué se’ls considera desafectos només pel fet
d’haver fugit, sinó que se’ls reunirà en batallons especials per a pròfugs, com el n.46, on
patiran un règim intern més estricte i treballaran en les tasques més dures 106 .
106 Dels 4 testimonis que recull J.Gracia Alonso en l’article sobre Ampurias són tots casos de joves que
tornen a Espanya a l’any 40-41 i que entregats o apresats per la guardia Civil, passsen pel camp de
Figueres, d’allí a algun dels 4 Depósitos de Concentración estables, des d’on són enviats a Algeciras, al
BDST 1 on es reunien tots els pròfugs. Molts testimonis recorden les condicions duríssimes, extremes en
alguns casos com els destinats a Sierra Carbonera. Allí es formarà el BDST 46 que marxarà a Catalunya
mesos després.
74