camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l ...

La Inspección es trobarà davant una nova situació. Unificat tot el territori, pot, per fi,
establir delegacions o subinspeccions a cada regió. Això li permet una major i millor
implantació a tots nivells, i les Comissions Classificadores poden donar els seus
veredictes més ràpidament. Però alhora ha de mantenir un gran nombre de CC i BT que
acullen probablement a mig milió de persones. Així, decideix facilitar l’evacuació dels
addictes i dels que no li semblin sospitosos. Amb la resta, els considerats “rojos”, els
seguirà usant com a mà d’obra, sobretot en la reconstrucció del país, i en la fortificació
militar a partir de l’inici de la guerra mundial. En el moment de màxim poder i domini
de la ICCP és quan, precisament, ha de canviar el seu objectiu i començar a
desaparèixer. Amb la victòria s’ha de retornar a la normalitat. Els presoners, després
d’una primera depuració, han de tornar a casa. S’ha de reprendre l’activitat productiva.
Aquest procés durarà poc més d’un any, que és el temps que es tardarà en desmantellar
la majoria de camps i en buidar els BT. Però la ICCP no desapareixerà, només canviarà
el nom i el personal, adaptant-se a la nova situació de postguerra i a les necessitats de
mà d’obra del règim. Els batallons passen d’una finalitat purament bèl·lica, a ser usats
massivament per a la reconstrucció del país. I alhora es manté captius i sotmesos als
joves que havien sigut els seus enemics.
A l’Arxiu que la Fundació Figueras té a la biblioteca del Pavelló de la República hem
trobat documentació oficial referent a alguns camps actius l’any 39 29 .Concretament,
són 4 Extractos de Revista del mes de juny del 39 referents als CC de Lleida, Cervera,
Tarragona i Reus. En cadascun d’ells apareix el nombre de presoners, amb llistats
d’altes i baixes, i una relació de les despeses que generen. Als llistats figura el nom, el
dia d’alta o baixa, la procedència i l’autoritat que ordena la baixa o l’alta. Allí s’observa
clarament com la gran majoria d’altes, tant sols 4 mesos després de la retirada de
Catalunya, provenen del CC de Figueres, que era la primera etapa pels que retornaven
de l’exili per la frontera oriental. Per exemple: El CC de Reus tenia 924 interns l’1 de
juny. Causaran alta en aquest mes 2.315 persones més, de les quals, 2.290 procedeixen
de Figueres. A Cervera, de 3.481 altes aquells mes, tots excepte dos provenen també de
Figueres. A Tarragona i Lleida les dades no són tan contundents, si bé segueixen
provenint majoritàriament de França. Tot i que no podem comparar amb mesos
anteriors o posteriors, les dades indiquen que, poc després d’acabada la guerra, els
29 Pavelló de la República. Biblioteca Figueres. F.Vo. 1939/1 Camps de Concentració.
31