Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

- Com soc jo? No és el més important, però et pot ajudar. Per exemple: soc una persona
simpàtica, oberta, m’agrada treballar amb altres persones i ajudar-les, m’encanta
relacionar-me amb els altres
- Conec bé el treball que fan aquells a qui hauria de dirigir?: hi estic treballant, acabo de
treballar-hi i, fins i tot, estic disposat a seguir-hi treballant. Si no ho he fet mai, millor
començo per fer la feina..., ja hi haurà temps per a dirigir-la!
- Què penso dels professionals a qui dirigiré?: els agrada la seva feina, la coneixen i
procuren desenvolupar-la bé.
- Conec i comparteixo els valors de l’empresa?: soc conseqüent amb ells i assumeixo
les responsabilitats que se’n deriven.
- Tinc esperit de servei?: Dirigir, per a mi, no és manar, sinò ajudar a que els altres
puguin desenvolupar millor la seva feina d’atenció a la salut de la població. De fet és el
més important!
- Què faré quan m’atipi de dirigir, em facin fora o dimiteixi?: sé on seguiré treballant (no
tindré necessitat d’aferrar-me al càrrec per a poder subsisitir...)
...............................................................................
...............................................................................
...............................................................................
Et demanem que actuïs en conseqüència. Gràcies.
Intentant fer-ho bé i saber quan emmalalteixes
En aquest punt recomanem complir sistemàticament les actuacions preventives del
PAPPD (capítol 10) com a mesura altament eficient per mantenir-te sa, és a dir, fer la teva
feina amb qualitat.
Com que les possibilitats de contagi són moltes i els factors predisponents a la malatia en
el nostre entorn són molt prevalents, et recomanem que et passis de manera periòdica el
següent test autodiagnòstic: es tracta de reflexionar i que vegis si et passa alguna o
algunes d’aquestes coses. Aquest test és altament sensible per a la patologia directiva:
- No sé massa bé a què es dediquen la gent a qui dirigeixo.
- Quan em demanen canvis per a millorar busco excuses de “mal pagador”: és molt
difícil, vols dir que cal, ja ho farem....!
- Davant les decisions o els canvis, en lloc d’il.lusionar-me, tremolo.
- Fa més de 15 dies que no m’he saltat cap reglament o que no m’he bellugat del
despatx.
- Fa més d’una setmana que no parlo amb cap de les persones que atenen
habitualment als ciutadans
- La resposta més habitual de la meva secretària és: “està reunit, no s’hi pot posar,
truqui més tard”.
- M’atabalo quan algun dels “subordinats” em proposa una innovació.
- L’estri que més utilitzo és la “meva” cadira.
- L’altra dia un professional dels que dirigeixo va rebre un premi; no sé de què era, ni el
vaig felicitar.
- En general, no m’interessen els problemes familiars de les persones que dirigeixo.
- Sempre faig cas del que em diu el meu superior.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 110