Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

COMENTARIS AL CAS
Competència versus incompetència. El director de la DAP segueix la inèrcia de la
“informació de sempre” i no entén que les necessitats dels clients no van per aquí. No té
clar quines són les funcions de l’equip i quan les hi plantegen no les accepta.
Com a conseqüencia de la incomprensió d’allò que li proposen els professionals, es
genera desconfiança cap aquests. La desconfiança és un mecanisme defensiu que
utilitzen els incompetents per poder conviure amb les seves mancances.
La competència del directiu permet i facilita que els professionals actuin com a tals
i que s’alimenti la cultura de la millora continua. La incompetència substitueix la
capacitat de gestió per la necessitat de controlar els altres.
Els directius incompetents afavoreixen la conducta picaresca dels professionals per
saltar-se normes absurdes o alleugerir els circuits.
El servei ha de ser la prioritat, el pressupost l’instrument i el discurs clínic l’eina de
diàleg i cohesió (i convergència, amb o sense unió).
Està clar que hi ha una “transposició de les grans bases” en el cas d’en Manel. Sembla
que el pressupost és l’objectiu i el servei un simple accessori, el medi per acomplir el
pressupost.
La manca d’una concepció adequada de la missió a desenvolupar, i l’absència
associada d’un discurs clínic fa que en Manel i en Pere parlin idiomes diferents. La relació
es transforma en una mena de “Babel sanitari” que impideix qualsevol tipus de treball
coordinat.
El riscos del indicadors mal entesos. Quan el directiu es mou en altures o plans
diferents al món real, pot no interpretar adequadament allò que veu o les dades de que
disposa, ja sigui per desconeixement o per interferències d’elements meteorològics (estan
encara “més amunt”) que dificulten o alteren la visió de l’entorn. Així, el directiu que no
coneix bé la realitat de la població que atén, dels EAP, del seu clima, difícilment podrà
interpretar de forma coherent la informació que li arriba. Tot això pot condicionar que es
generin idees o conceptes que no podran ser valorats i analitzats de forma adequada,
generant-se, així, actuacions equivocades que originaran mals resultats i insatisfacció per
ambdues parts.
TRACTAMENT DEL MAL DE LES ALTURES EN ELS DIRECTIUS
Si els símptomes són lleugers, repòs sense continuar l’ascens, si els símptomes són
greus descens immediat a una altura adequada.
Cal canviar sovint les soles de les sabates gastades de tan patejar equips: Cal haver estat
en un EAP (què tal una estada de tant en tant?). L’allunyament de la base ens fa perdre
de vegades l’oremus de la realitat (mal de les altures). Convé regularitzar la situació amb
algún descens per oxigenar adequadament les neurones.
Igual que pels professionals clínics, cal pensar en la necessitat d’una reacreditació
periòdica pels directius, com una garantia de la seva competència. En aquesta
reacreditació hi haurien de participar com avaluadors els professionals que ha dirigit.
4.2. DESENFOCAMENT: Estrabisme divergent
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 25