La participació <strong>en</strong>riqueix el personal i <strong>la</strong> organització. Donar suport és important <strong>en</strong> els èxits, però <strong>en</strong>cara més <strong>en</strong> els fracassos o no-èxits. Estar al costat <strong>de</strong>l "campió" no té massa mèrit per a ningú. La foto difícil és l'altra. El cafè per a tots es pot convertir <strong>en</strong> un po<strong>de</strong>rós contrainc<strong>en</strong>tiu per als que ja estan motivats. Cal individualitzar el reconeixem<strong>en</strong>t <strong>en</strong> funció <strong>de</strong> les característiques <strong>de</strong> les persones. No a tothom <strong>en</strong>s agrada el mateix. <strong>Provant</strong> <strong>de</strong> <strong>sobreviure</strong> <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>nostra</strong> <strong>cadira</strong> - 78
9. PATOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Afecta <strong>la</strong> maduresa, <strong>la</strong> reflexivitat, l’estabilitat emocional, <strong>la</strong> consistència i <strong>la</strong> coherència Un gestor no sols neix, també creix En aquest capítol s’abor<strong>de</strong>n els problemes <strong>de</strong> salut re<strong>la</strong>cionats amb el <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l directiu com a tal. Ent<strong>en</strong>em el <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t com aquell procés pel que una persona (el directiu <strong>en</strong> aquest cas) passa, progressivam<strong>en</strong>t, d’un estat a un altre <strong>de</strong> millor, fins assolir un grau <strong>de</strong> creixem<strong>en</strong>t personal sufici<strong>en</strong>t com per a actuar autònomam<strong>en</strong>t com a adult. El <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t d’un directiu comporta assolir maduresa, reflexivitat, estabilitat emocional, consistència <strong>de</strong>l seu treball i coherència personal. Evi<strong>de</strong>ntm<strong>en</strong>t, el <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t és un procés vital sempre inacabat, però es precisa un cert dintell <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t per a po<strong>de</strong>r exercir correctam<strong>en</strong>t com a directiu, transmet<strong>en</strong>t credibilitat i fiabilitat. Cal dir que el bon <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>ls directius és ess<strong>en</strong>cial per facilitar <strong>la</strong> bona feina <strong>de</strong>ls professionals, però també cal assegurar un <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> les pròpies empreses l institucions: també han <strong>de</strong> ser madures, reflexives, estables, coher<strong>en</strong>ts i consist<strong>en</strong>ts. La maduresa personal és l’estat <strong>de</strong> <strong>la</strong> persona quan arriba a una qualitat intel·lectual global que el faculta per a pr<strong>en</strong>dre <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> forma fiable, amb coherència <strong>en</strong> el temps, honra<strong>de</strong>sa amb l’<strong>en</strong>torn i capacitat d’autocrítica. A l’estat <strong>de</strong> maduresa s’hi sol arribar <strong>de</strong>sprés d’un perío<strong>de</strong> previ d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge, on és important el que es realitza a <strong>la</strong> pràctica <strong>de</strong>l dia a dia, amb l’experiència <strong>de</strong> viure. És amb els anys, que s’arriba a un estat <strong>de</strong> maduresa que <strong>en</strong>s capacita per a <strong>la</strong> presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions amb coherència i fiabilitat. La maduresa permet que les <strong>de</strong>cisions tinguin un perío<strong>de</strong> previ <strong>de</strong> reflexió i d’anàlisis <strong>de</strong> les situacions. La majoria <strong>de</strong> persones arribem a l’estat <strong>de</strong> maduresa amb l’edat adulta. El directiu madur és capaç <strong>de</strong> pr<strong>en</strong>dre <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> forma responsable; per a ser madur cal disposar <strong>de</strong> capacitat <strong>de</strong> reflexió, estabilitat emocional, consistència i coherència. El directiu madur no <strong>de</strong>fuig <strong>la</strong> seva responsabilitat, coneix el que té <strong>en</strong>tre mans, s’informa, <strong>de</strong>mana col·<strong>la</strong>boració als afectats, busca alternatives i <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix (o ajuda a <strong>de</strong>cidir), buscant el millor pels cli<strong>en</strong>ts externs i interns. Assumeix el risc d’equivocar-se i les conseqüències. Facilita que els seus col·<strong>la</strong>boradors treballin amb tranquil.litat i r<strong>en</strong><strong>de</strong>ixin al màxim <strong>de</strong> les seves possibilitats, s<strong>en</strong>se angoixar-los. El directiu madur transmet seguretat. Po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>finir <strong>la</strong> reflexivitat com aquel<strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> m<strong>en</strong>t per a fer at<strong>en</strong>ció acurada, aprofondida, sobre els nostres p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>ts, i<strong>de</strong>es o actes, o fins i tot sobre nosaltres mateixos. El directiu reflexiu no es <strong>de</strong>ixa guiar per les apar<strong>en</strong>ces, aprofon<strong>de</strong>ix <strong>en</strong> les anàlisis <strong>de</strong> les situacions; no pr<strong>en</strong> <strong>de</strong>cisions apressa<strong>de</strong>s, s<strong>en</strong>se valorar-ne les alternatives prèviam<strong>en</strong>t; no transmet les ordres o les normes <strong>de</strong> forma mimètica, sinò valorant <strong>de</strong> quina manera és millor adaptar-les pel bon funcionam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>ls serveis que dirigeix. Té <strong>en</strong> compte les opinions <strong>de</strong>ls altres i les medita com a possibles alternatives a les seves pròpies i<strong>de</strong>es. El directiu capaç <strong>de</strong> reflexionar transmet s<strong>en</strong>sació <strong>de</strong> seriositat: les coses no són mai “perquè sempre han estat així”. <strong>Provant</strong> <strong>de</strong> <strong>sobreviure</strong> <strong>en</strong> <strong>la</strong> <strong>nostra</strong> <strong>cadira</strong> - 79
Change language