Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

EPÍLEG
Els que llegiu aquest epíleg vol dir que probablement heu llegit la resta del llibre (si no fos
així, feu-ho, si us plau!). Com ja es comenta en altres apartats aquest llibre ha estat
gestant-se durant força temps.
L'estil pot fer pensar a algú que és fruit d'una irreflexió escrita. Però és tot el contrari, cada
paraula i malaltia que s'ha introduït és fruit del coneixement del terreny per part dels
autors, tots amb experiència força llarga.
Les patologies descrites no són exclusives del món sanitari sinó són perfectament
transportables a molts móns directius amb casos diferents evidentment i potser amb
algunes malalties diferents (el mapa epidemiològic no pot ser tan igual).
otes maneres, malgrat la bibliografia consultada, l’observació de la realitat, l’experiència
acumulada, els múltiples borradors realitzats i les revisions de tot l’escrit, creiem que es
tracta d’un treball incomplert. No hi són totes les malalties, no hi són totes les
recomanacions... Esperem que en properes edicions, i després de les vostres
aportacions, el manual millori (d’això es tracta: de millorar...!).
Aquest llibre parla sobretot de malalties (i una mica de prevenció) no per desanimar sinó
per alertar, no per fer que ens quedem més quiets sinó per fer que siguem capaços de
remoure tot el que faci falta per canviar el “xip” dels directius.
Aquest treball de prospecció i de camp realitzat pretén estimular a aprendre dels errors i
no a engorronir-se en la malaltia, si es pateix o se'n tenen alguns símptomes.
No voldríem que cap directiu s’enfadi o incomodi per les frases escrites.Totes tenen bona
intenció, encara que juguem amb la ironia per a fer-les paidores i més agradables. És
més, pensem que si algun directiu s’incomoda amb aquest llibre potser cal “que s’ho faci
mirar”: Igual està malalt o està emmalaltint...!
No voldríem que els directius sans s'espantin i pleguin, sinó tot el contrari, que perdin la
por i intentin encomanar les conductes sanes als seus col.legues directius, tot i que el
contagi no està demostrat sí que ho està el poder de l'exemple.
No volem donar cap missatge en contra dels directius, ans el contrari!: necessitem bons
directius! Dirigir no és gens fàcil!. Per això no és rar emmalaltir...!. Un directiu sà pot
ajudar, i molt!, a que els professionals treballin millor, a gust, convençuts de la bondat dels
seus objectius assistencials i de les millores contínues que hi poden fer. Un directiu sà pot
estimular, i molt! a la resta de professionals; els pot encomanar el gust per la feina ben
feta, les ganes d’innovar, l’orgull de ser competents... Un directiu sà pot ajudar, i molt!, a
que els altres directius (fins i tot superiors) millorin (ni que sigui per enveja!): un directiu sà
es fa notar, al seu entorn es treballa més i millor!
Per tant, voldríem que el llibre fos un autèntic revulsiu, que permetés canviar la relació
entre dirigits i directius. Un revulsiu que ens ajudi a demanar, cada cop amb més força,
directius sans, bons directius!.
Ens agradaria pensar que hi podem contribuir amb aquesta petita eina.
Comissió de Millora de Qualitat de la SCMFiC 1998-2001
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 129