Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

siguin de curta durada) dels metges “de 2 hores”, i encara que sembla fàcil sobre el paper,
en la pràctica resulta més complicat.
En el cas que ens ocupa, la resistència al canvi que pot existir, és superior a la
capacitat de “marxa” de la Irene, produïnt-se la claudicació. Sovint el Director de l’EAP
pot entendre i dir que la seva activitat és evitar els problemes, no crear-los (és clar, que és
un error evident i un plantejament demagògic), però en la realitat la seva feina és
gestionar l’EAP i l’interès global anirà en certes ocasions en contra d’interessos
individuals.
En aquests casos “evitar” el problema, no enfrontar-se a la situació, implica anar en
contra de l’interès col.lectiu, i per tant és una deixadesa de funcions i un signe clar
d’incompetència. Cal recordar que dins del “plus de direcció” de la nòmina hi ha una part
per “pagar el patiment” que pot implicar l’abordatge de situacions complexes (Sí!, molts
lectors pensaran que pel que paguen... D’acord, potser és poc, però això “són figues d’un
altre paner”).
En aquest cas, o casos similars, els professionals poden optar, atesa la incapacitat de
resposta del seu Director, per fer arribar a instàncies superiors la sol.licitud i que des
d’allí es posi fil a l’agulla.
TRACTAMENT DE LA CLAUDICACIÓ INTERMITENT DELS DIRECTIUS
Actuar sobre els factors de risc: evitar que fumin (que no vagin cremant professionals!) i
realitzar exercici programat (augmentar progressivament l’activitat directiva, per a que s’hi
vagin acostumant). Si això no és suficient, el pronòstic és dolent pel directiu malalt, ja que
el tractament s’haurà d’encaminar a evitar que es malmeti tot l’organisme (l’empresa).
Malgrat que es disposa d’alguns tractaments mèdics que poden tenir alguna eficàcia en
casos lleus, quan la clínica és avançada nomès queda l’opció quirúrgica mitjançant bypass.
Cal tenir en compte però, que el by-pass només serà eficaç quan per damunt de la
zona obstruïda (el directiu malalt) el territori vascular existent sigui adequadament
permeable. Si això no és així, l’opció del by-pass pot estar inclús contraindicada.
4.4. INCOMPRENSIÓ: Hipoacúsia de percepció
A diferència de la hipoacúsia de transmissió (per un dèficit de les estructures
encarregades l’estímul no arriba on ha d’arribar), en la hipoacúsia de percepció l’estímul sí
que es transmet, però les estructures que l’han d’interpretar estan malmeses i no poden
entendre la informació que els arriba.
El directiu amb hipoacúsia de percepció no té la clarividència per entendre la informació
de que disposa. No enten els números, ni les persones, ni els problemes, ni les
demandes.
Gestionar sense entendre sempre dona resultats pobres i deixa al directiu aïllat, amb la
seva discapacitat sensorial.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 29