Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

Si no volem ser tant sistemàtics en l’estudi de riscos també podem fer servir l’ull clínic,
que és més eficient i és un mètode acceptat per quan no es disposa de gaire temps (tots
nosaltres). El mètode de l’ull clínic es basa en que els professionals no tenim res de tontos
i és difícil que un directiu ens aixequi la camisa durant massa temps. Tenim els nostres
recursos per “calar” els directius (habitualment, no ens costa més de tres minuts fer-ho).
El mètode de l’ull clínic també el poden fer servir els directius per diagnosticar els altres
directius de la seva àrea d’influència o per autodiagnosticar-se (és més difícil, però).
“Es pot enganyar a moltes persones durant un temps
o a poques persones durant molt de temps,
però no es pot enganyar tothom durant molt de temps” .
W. Churchill
Cal tenir en compte que els riscos varien en el temps i en funció de les persones que
assumeixen les tasques directives. Per tant, haurem d’actualitzar periòdicament el nostre
mapa i estarem atents a les possibles mostres de canvi positiu i les valorarem justament,
perquè un dia o altre, les coses canvien.
En funció d’aquesta anàlisi farem el nostre propi mapa de riscos i valorarem les mesures
d’autoprotecció més adequades.
I si la valoració de riscos és desastrosa, sempre es pot pensar allò de:
o allò més atrevit de
“Tota gerència intermitja destrueix valor” (Tom Peters)
“El bon treball es fa en contra de la direcció” (B. Woodward)
2. LA VULNERABILITAT
Ja que no podem controlar l’exposició als riscos, hem de posar en marxa unes mesures
d’autoprotecció, dirigides a augmentar la resistència i disminuir la vulnerabilitat. Com en
altres aspectes de la salut, hi ha una sèrie d’actituds i conductes sanes que ens ajuden a
evitar nombroses malalties (l’exercici físic, el no fumar, una alimentació equilibrada).
La vulnerabilitat dels professionals ve determinada per diversos factors genèrics:
2.1. Han estat estudiats els trets de personalitat que influeixen en la vulnerabilitat del
professional:
Quadre A.2.2 TRETS DE PERSONALITAT I BURNOUT
PERFIL VULNERABLE PERFIL RESISTENT
Inestabilitat emocional Estabilitat emocional
Aprensió Afabilitat
Tensió Atreviment
Vigilància Extraversó
Ansietat Creença de tenir el control
J. Cebrià i alt. Rasgos de personalidad y “burnout” en médicos de familia. Atención
Primaria 2001; 27-7
2.2. L’adequació de les expectatives. S’ha observat que es produeix frustració quan es
parteix d’unes expectatives irreals. Conèixer el sistema sanitari, l’empresa on treballarem,
les condicions laborals i les demandes que haurem d’afrontar ens permet ajustar les
expectatives a la realitat i ens evita la frustració. Com exemple direm que els autors
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 119