Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

1. INTRODUCCIÓ
El nostre és un bon sistema sanitari; alguns països de l’entorn s’hi emmirallen. Però, com
tot, és millorable!. La Comissió de Millora de la Qualitat de la Societat Catalana de MFiC 1
ha fet un esforç, en els darrers anys, per oferir eines i elements de reflexió per a facilitar
aquestes millores. L’any 1.993 i el 1.994 es publicaven dos llibres de caire més tècnic: el
primer oferia uns criteris de qualitat, el segon eines per implantar un pla de millora. El
1.998 es publicà un llibre d’orientació diferent. Provant de seure a l’altra cadira, ens oferia
la perspectiva del ciutadà en l’atenció sanitària. Fou un llibre que no va passar
desapercebut: premsa, usuaris, alguns metges de família enfadats, d’altres que
l’aplaudeixen..., molts somriuen quan s’hi reconeixen o s’hi veuen “retratats”.
Alguns metges de família van titllar l’anterior llibre d’excessivament autocrític: Ja és bo
adonar-se d’allò que no fem prou bé, però cal tenir en compte les condicions en què ens
fan treballar...!, sembla com si els culpables de tot fóssim els qui estem al peu del canó,
en contacte directe amb els pacients...!, ... i els qui manen...!. Els autors, tots metges de
família, provavem de seure a l’altra cadira, la del pacient; ens posavem al seu lloc. Ara
toca provar de sobreviure a la pròpia cadira, mirar com seguir-nos trobant a gust a la
cadira de metge, malgrat els nostres directius i les seves malalties.
Es tracta d’un llibre que va dirigit, sobre tot, als “dirigits”, per a que identifiquin les
malalties dels seus directors, els entenguin millor i els ajudin a curar-se. Ofereix, també,
eines per a que els dirigits puguin sobreviure si el director no es cura. Però també té molts
elements pels directius: adonar-se de les seves mancances, activitats per a prevenir-les,
consells, recomanacions...
Aquest és un complement de l’anterior llibre. És, però, més seriós. Es tracta d’un veritable
manual de patologia del gestor; d’aquí el seu subtítol: Manual de Directologia Aplicada. És
realment un manual novedós; per primera vegada en el món mundial es tracten, de forma
pràctica, els problemes de salut associats a la tasca de dirigir els serveis sanitaris. De fet,
per primer cop, es parla d’un nou camp de la patologia humana: la Directologia 2 . Parla de
la bona o mala salut professional de tots aquells qui tenen responsabilitats directives:
adjuntes, coordinadors o directors d’EAP 3 , directors de DAP 4 (SAP 5 , àmbit, sector, regió o
altres andròmines!), caps de divisió, gerents de primària, d’instituts, empreses o serveis...
Parla també de tot el munt de càrrecs que, a la manera de veure dels clínics, pul.lulen a
l’entorn de tots ells: adjunts a direcció, tècnics de, subcaps o subdirectors, caps de
personal, caps d’UAAU 6 , responsables o irresponsables de, directors mèdics i moltes
altres modalitats de comandament horitzontal.
Molts d’aquests directius reien i aplaudien després d’haver llegit l’anterior llibre, Provant
de seure a l’altra cadira. Va ser una manera agosarada de demanar a crits “nosaltres
també volem ser els protagonistes d’un llibre així...!”. La Comissió de Millora de la Qualitat
ha volgut, ara, donar acompliment a aquest legítim i sentit desig.
1 Medicina de Família i Comunitària.
2 Neologisme en fase d’acceptació per l’Acadèmia de Coneixements Mèdics, i pendent d’aparèixer en
properes edicions del Diccionari de Medicina.
3 EAP: Equip d'Atenció Primària
4 DAP: Direcció d'Atenció Primària
5 SAP: Subdivisió d'Atenció Primària (nom ja desaparegut..., de moment)
6 UAAU: Unitat d'Admissions i Atenció a l'Usuari
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 7