Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

que això no era possible, que mai ningú no li havia demanat una cosa semblant, que fins
i tot no sabia com es feia, però en parlaria amb el director. Al cap d’una setmana,
aquest, visiblement nerviós i en companyia de la cap d’UAAU, va citar la Dra. Martí
per contestar-li que allò que ella proposava no era possible. Les agendes del QUISAP
eren marcades des de la DAP i no es podia fer cap modificació des del CAP. “Però com
és possible si així jo treballo pitjor i la gent s’ha d’esperar més?”, va comentar la Dra.
Martí.
El director va insistir en què el DAP volia controlar les agendes i que tothom ho
acceptava així. De totes maneres, ara recordava que fa uns mesos un altre metge
també li va demanar de fer canvis i no ser va ser possible... “Ens hi hem d’adaptar, i se
t’endarrereixes, no et preocupis massa, abans la gent esperava més”.
La Dra Martí va pensar que s’hauria de buscar “les seves” solucions.
COMENTARIS AL CAS
Es prenen decisions sobre la nostra feina sense comptar amb la nostra opinió.. No
tothom té el mateix sistema ni el mateix ritme de treball i l'organització ha de ser flexible
per poder ser útil a tots. Quantes vegades ens han preguntat què necessitem en l’últim
any? I en els últims deu anys?
Quan donem la nostra opinió no ens fan cas. Si una cosa no va bé i ens atrevim a
proposar un canvi, la proposta acostuma a caure en un forat negre i “nunca más se
supo”. Com a màxim ens responen “ja ens ho mirarem, ja en parlarem”.
Posen “normes” que no ens ajuden en la nostra feina, fins i tot a vegades la
dificulten. En algunes direccions hi ha gent per fer normes i protocols que no tenen res a
veure amb les nostres necessitats sinó amb les “seves” necessitats. Com pot ser això? La
direcció és un instrument de suport als professionals “productius” i ha de treballar per
nosaltres, clients interns, i per als clients externs. Però, quants s’ho creuen això?.
Es perd una oportunitat de millora. Perquè ignoren que qui fa la feina és qui sap com
millorar-la
La Dra. Martí se sent poc valorada. Potser es buscarà una solució al marge del
QUISAP, potser es farà la seva pròpia agenda, cosa que farà que l’efectivitat i l’eficiència
del sistema de programació de l’organització queden qüestionades.
“Els directius han de treballar per als seus subordinats”
TRACTAMENT DE L’AGORAFÒBIA DELS DIRECTIUS
Disposem de dos tipus de teràpia, la conductual i la cognitiva. L’aplicació d’una o altra
dependrà, sobre tot, de l’experiència de l’equip terapèutic.
Tractament conductual
Exposició gradual:
1. Escoltar un professional cada dia un temps progressivament més llarg, augmentant de
5 en 5 minuts
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 74