Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

necessitat imperiosa d’evacuar solucions o consultes
2. Incapacitat per a la tasca directiva per manca d’actuació
davant les necessitats dels clients: mai resolen
Diagnòstic . Llista de temes per solucionar cada vegada més llarga
. Resolució de problemes per desencadenant, sense criteris
de prioritat
. Si el problema és crònic s’imposa fer alguna prova
complemantària: tacte rectal, rectoscòpia..
Diagnòstic diferencial 1. Hipertiroïdisme
2. Ejaculació prematura
CAS CLÍNIC
LA BÀSCULA
El Josep Mª Busca Raons, un metge de l’EAP Nonhiha, va sortir del despatx del
director de l’EAP, en Joan Nomempipis, al.lucinat. Aquest li acabava de comunicar que
la bàscula que tenia demanada havia arribat.
La història es remuntava dos anys enrera quan la bàscula de la consulta d’en Josep Mª
es va avariar i ho va comunicar al director de l’Equip, perquè l 'arreglessin.
El centre té 14 anys d’antiguitat i el servei de manteniment és molt precari, quasi es
pot dir que no n’hi ha. El Joan Nomempipis li va dir que ja la demanaria a la DAP. Des
d’aleshores aquesta conversa es va repetir en unes quantes ocasions, l’última
aproximadament, feia uns 15 dies. En Josep Mª molt empipat li va exigir una solució.
Feia mesos que el pes dels pacients que constava a les històries era la mitjana entre
la xifra estimada pel Josep Mª amb molts anys d’experiència clínica i el pes que
declarava el pacient. Possiblement la xifra no era ni de bon tros forassenyada però, no
volia, més ben dit, no li semblava científic, continuar amb aquesta pràctica.
El director li va assegurar que havia enviat unes quantes cartes a la Directora de la
DAP, la Joana Ara Semescapa, explicant-li la situació. També li va explicar que eren
tres les consultes amb la mateixa situació i que a més a més no tenien arranjament
possible, se n’havien de comprar de noves. Ell deia que no hi podia fer res més, la
directora no li contestava o li deia que no hi havia pressupost. Havien d’esperar no sé
quin concurs d’adjudicació de no sé quin any.
De totes maneres en Joan Nomempipis li va suggerir com a única solució amb
possibilitats d’èxit que fes com la Rosa Buscat Lavida, també metgessa del centre.
En Josep Mª va parlar amb la Rosa i la cosa era tan simple com aconseguir que dos o
tres pacients de confiança presentessin una queixa per escrit a la DAP, per la falta de
bàscules.
Per a la Rosa va ser oli en un llum. A més, va tenir la sort de tenir entre els pacients
obesos el parent d’un “alt càrrec”. Als 15 dies tenia la bàscula a la consulta. A la
directora se la va veure corrent pels passadissos amb la clau del vàter a la mà: la
bàscula va arribar en pocs dies.
El Josep Mª, que era una persona seriosa, va protestar i va dir que no ho faria, però
ho va pensar millor i... ja tenia bàscula!
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 57