Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

2. Primari: És el propi directiu el que falla, encara que per
diverses causes:
. Disfunció tiroidal per envelliment en el càrrec.
. Iatrògen: directius inicialment hipertiroideus als qui els
càrrecs superiors els han aplicat tractaments quirúrgics o
radioactius “per a que no destorbin”.
. Per resistències perifèriques: El directiu, sense cap
suport superior, claudica davant les enormes resistències al
canvi dels professionals.
. Idiopàtic: no se’n sap el per què..., però acaben tenint
aquest problema....!
Clínica 1. Apatia: No aporten idees, no fan propostes, moviments
lents. La somnolència és habitual
2. No tenen força per canviar: es centren en el manteniment
de les normes, no en els processos.
3. Intolerància a les idees innovadores dels altres i al fred: fins
i tot hi ha casos d’hivernació.
4. Anorèxia, sense que s’aprimin: al contrari, s’engreixen!.
5. Alteracions de la pell: freda, gruixuda
6. Enlentiment mental: desinterès, indiferència, no es
mantenen al dia.
Diagnòstic Generalment es pot fer per la clínica, especialment si hi ha:
• Pell seca, dura i escamosa, sobretot a la cara (cara de
tortuga babaua
• Manteniment de normes obsoletes.
• Reunions avorrides i poc productives.
• Manca de projectes de millora en un any.
• Manca de nous programes de salut en un any.
• Immobilitat a la cadira quan entrem/sortim del seu despatx.
Si cal, es pot confirmar amb el test de la tirolina (que és
negatiu: el directiu no es belluga d’on és): Se’l situa davant una
tirolina; si arriba a l’altra banda assoleix grans millores pels
serveis que dirigeix, però s’arrisca a caure i perdre el càrrec.
Diagnòstic diferencial 1. Anèmia ferropènica
2. Hipoacúsia
3. Síndrome de l’esquena dreta.
CAS CLÍNIC
ELS TRAMS
L’última gran idea per incentivar els EAP es va produir fa dos anys, amb la introducció
dels trams: sobre el paper havia de servir per estimular als professionals
(metges/ses) -- no a tots-- a proposar-se noves fites per a millorar l’atenció; aquells
que es comprometessin a assolir-les rebrien un complement econòmic mensual durant
un any. Hi havia dos tipus d’ equips els “A” (1a. divisió) i els “B” (2a. divisió).
Els “A” van acceptar uns objectius per a millorar la prescripció farmacèutica, amb uns
indicadors mesurables.
L’equip de Cap Moviment era tipus “B”. Va ser un dels llocs on la capacitat d’innovació
va “brillar” (per la seva absència!). El director de l’Equip, Robert Antimigranya, era
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 60