Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

9. PATOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT
Afecta la maduresa, la reflexivitat, l’estabilitat emocional, la
consistència i la coherència
Un gestor no sols neix, també creix
En aquest capítol s’aborden els problemes de salut relacionats amb el desenvolupament
del directiu com a tal. Entenem el desenvolupament com aquell procés pel que una
persona (el directiu en aquest cas) passa, progressivament, d’un estat a un altre de millor,
fins assolir un grau de creixement personal suficient com per a actuar autònomament com
a adult. El desenvolupament d’un directiu comporta assolir maduresa, reflexivitat,
estabilitat emocional, consistència del seu treball i coherència personal. Evidentment, el
desenvolupament és un procés vital sempre inacabat, però es precisa un cert dintell de
desenvolupament per a poder exercir correctament com a directiu, transmetent credibilitat
i fiabilitat.
Cal dir que el bon desenvolupament dels directius és essencial per facilitar la bona feina
dels professionals, però també cal assegurar un desenvolupament de les pròpies
empreses l institucions: també han de ser madures, reflexives, estables, coherents i
consistents.
La maduresa personal és l’estat de la persona quan arriba a una qualitat intel·lectual
global que el faculta per a prendre decisions de forma fiable, amb coherència en el temps,
honradesa amb l’entorn i capacitat d’autocrítica.
A l’estat de maduresa s’hi sol arribar després d’un període previ d’aprenentatge, on és
important el que es realitza a la pràctica del dia a dia, amb l’experiència de viure. És amb
els anys, que s’arriba a un estat de maduresa que ens capacita per a la presa de
decisions amb coherència i fiabilitat. La maduresa permet que les decisions tinguin un
període previ de reflexió i d’anàlisis de les situacions.
La majoria de persones arribem a l’estat de maduresa amb l’edat adulta.
El directiu madur és capaç de prendre decisions de forma responsable; per a ser madur
cal disposar de capacitat de reflexió, estabilitat emocional, consistència i coherència. El
directiu madur no defuig la seva responsabilitat, coneix el que té entre mans, s’informa,
demana col·laboració als afectats, busca alternatives i decideix (o ajuda a decidir),
buscant el millor pels clients externs i interns. Assumeix el risc d’equivocar-se i les
conseqüències. Facilita que els seus col·laboradors treballin amb tranquil.litat i rendeixin al
màxim de les seves possibilitats, sense angoixar-los. El directiu madur transmet seguretat.
Podem definir la reflexivitat com aquella capacitat de la ment per a fer atenció acurada,
aprofondida, sobre els nostres pensaments, idees o actes, o fins i tot sobre nosaltres
mateixos. El directiu reflexiu no es deixa guiar per les aparences, aprofondeix en les
anàlisis de les situacions; no pren decisions apressades, sense valorar-ne les alternatives
prèviament; no transmet les ordres o les normes de forma mimètica, sinò valorant de
quina manera és millor adaptar-les pel bon funcionament dels serveis que dirigeix. Té en
compte les opinions dels altres i les medita com a possibles alternatives a les seves
pròpies idees. El directiu capaç de reflexionar transmet sensació de seriositat: les coses
no són mai “perquè sempre han estat així”.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 79