Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

insistint, no ho fem. Si encara insisteixen més, digues que ho has fet i inventa´t els
números.
7. ALLÒ QUE ENS PERJUDICA
Hem d’estar alerta i mirar de no encomanar-nos i emmalaltir nosaltres mateixos. A
continuació exposem un conjunt de respostes que no han demostrat la seva eficàcia per
disminuir l’impacte dels directius malalts i, al mateix temps, poden ser patogèniques en
els professionals. Aquestes respostes són molt humanes i a vegades, és la primera cosa
que se’ns acudeix, però les hem d’evitar o, si més no, limitar.
i Enfadar-nos
De tant en tant va bé, però per si sol no arregla res
i Posar-nos nerviosos.
Ens fa patir i ens torna més vulnerables
i Fer el passota.
L’únic que aconseguim es treballar pitjor
i Pensar que tot val.
No és veritat. Nosaltres tenim el deure de treballar bé sempre, per més
inútils que siguin els altres
i Donar tota la culpa als altres
“Donar a Déu allò que és de Déu i al Cèsar allò que és del Cèsar”
i Inhibir-se o no atrevir-se a ...
És una actitud defensiva que ens porta a la depressió
iDir que “tot” és una m....
No tot ni tothom és igual. Hi ha coses que estan millor i altres que estan
pitjor.
iPensar que només ens passen aquestes coses a nosaltres
Parlem amb altres companys i informem-nos bé
8. I UNA MICA D’HUMOR (negre) TAMBÉ VA BÉ
L’humor és, juntament amb l’amor, un dels mecanismes més
evolucionats per afrontar la vida. (Salvador García)
Una història com exemple:
A la DAP de Terrablava tenien un (?) problema greu: el servei de cirurgia vascular
de l’hospital de referència estava col.lapsat. De fet, no era d’estranyar, disposava
d’un cirurgià vascular per a una població de 200.000 habitants. La cua d’espera era
d’un any. Els professionals estaven desesperats. Amb les varices anaven
trempajant, però amb la patologia arterial la cosa estava més difícil. Davant la
situació el director va prendre una decisió: totes les derivacions per a cirurgia
vascular es dirigirien a la unitat d’atenció a l’usuari de la DAP i allà decidirien què
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 124