Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

- C- Clínica La tercera fase és la d’inici clínic de la malaltia, on podem estudiar la
incidència de les diferents patologies directives en la població. La malaltia ja es
manifesta tal i com l’hem descrita a cada capítol (veure capítols 4-9). Això no és
del tot fàcil doncs molts directius no se senten malalts, o fins i tot no
s’identifiquen com a tals (no se senten directius), almenys quan “van mal
dades”. És una fase en que cal tenir presents les manifestacions atípiques de la
malaltia, que poden portar a la confusió i desorientació de l’observador. Tampoc
és estranya la barreja de signes de diferents patologies, que dificulta el
diagnòstic diferencial. En aquesta etapa és molt útil l’estratègia del cribratge per
poder fer un diagnòstic precoç , i la prova de l’amino-àcid per la sensibilització
del directiu.
- D- Incapacitat. De la fase clínica es passa a la d’incapacitat (encara que,
generalment, es segueix exercint el càrrec ) quan no s’hi posa remei. Cal tenir
present, pel que diu la realitat propera, que costa posar-hi remei!. Les
manifestacions són clares, sobrevenen aviat les complicacions, cròniques i
pràcticament de manera inevitable, definitives. Aquí cal diferenciar les
manifestacions de patologia aguda sobreafegida, de la crònica preexistent. En
aquesta fase sols ens queda intentar les mesures de rehabilitació, separant
prèviament al directiu malalt de la seva responsabilitat.
- E- Cronicitat. De les incapacitats se’n deriva la cronicitat de les diferents
malalties directives. Un estadiatge aquest al que en algunes ocasions s’hi arriba
de manera ràpida. Es poden intentar mesures de rehabilitació. Aquest període
finalitza de manera natural amb la jubilició, anticipada o no.
2- Intervencions
Com és habitual en la patologia general (penseu en el cas del tabaquisme, per exemple),
també en la patologia directiva una sola activitat o estratègia preventiva pot servir per
evitar més d’una malaltia.
2.1. Prevenció primària
La prevenció primària és efectiva en les primeres fases de la història natural:
susceptibilitat o inici biològic. Cal actuar fonamentalment sobre els factors de risc. La
tàctica en aquesta fase es centra bàsicament en la educació sanitària i la política social.
Cal fer esment, també, al futur, prometedor, d’algunes vacunes i, sobre tot, a les noves
tècniques de selecció favorable.
Educació sanitària. L’educació esdevé clau. Potenciar l’educació en general és altament
efectiu, si tenim en compte la freqüent simplicitat etiològica de gran nombre de patologies,
que pivoten en la cultura del “JO”: “vaya yo caliente y….”, “deja para mañana…”, “ quien a
buen árbol se arrima…” (que s’acaba resumint en el “no molesten al “conductor”!).
L’educació sanitària ha d’anar dirigida a impregnar els directius de cultura de servei: cal
que sentin de manera repetida que treballen per als seus clients i siguin formats per
aquesta funció. En l’apartat d’estratègies preventives es descriu el PAPPD (Programa
d’Activitats Preventives de la Patologia Directiva) on es poden trobar diferents activitats.
Política social. Aquest apartat es centra, en la segona paraula: “social”. Cal dotar els
directius d’actituds socials en la linea de: pensar en la globalitat dels serveis i en la
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 93