Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

clarament partidari de “trams per tothom i fora maldecaps”, però la Directora de la
DAP li va prohibir. Na Maria Pocapoc i Bonalletra considerava que ara era el moment
de justificar els diners gastats en els seus cursos de gestió: calia transmetre la
imatge de canvi en l’empresa. A més, la Maria, directora de la DAP, tenia divereses
instruccions que, evidentment, havia de complir:
- llistat de tipus d’activitats que es podien promoure i premiar.
- nombre de trams que podia atorgar (inferior al nombre de professionals: ja se
sap que tothom no pot fer les coses ben fetes!).
- proporcionalitat de trams respecte al de professionals de l’equip (no fos que els
sindicats ens titllessin d’inequitat!): ja se sap, la distribució de professionals a
premiar es regeix per les lleis de la proporcionalitat (1 de cada 10,
aproximadament) i de la distribució geogràfica.
Aguns dels professionals (metges/ses) varen rebre uns fulls on hi havia escrit un
llistat d’objectius que serien incentivats amb trams. Cadascú havia de triar “de què
volia el tram”. El listat d’objectius susceptibles de ser premiats era:
- Millorar el compliment de la jornada laboral (de 36 hores a la setmana,
convertides en 6 hores diàries 5 dies a la setmana).
- Millorar l’accessibilitat: que el pacient pugui trucar per telèfon al seu metge.
- Millorar l’accessibilitat: que el pacient sigui visitat pel seu metge.
- Millorar l’accessibilitat: que el pacient sigui visitat durant tot l’horari d’obertura
del centre.
- Millora de l’atenció domiciliària: assegurar l’atenció al domicili d’aquells pacients
que no poden anar al centre.
- Millora de l’atenció domiciliària urgent: atenció domiciliària en un temps
prudencial a aquells pacients amb patologia urgent.
Alguns membres de l’EAP, tipus Miquel Torraco Llons, varen manifestar la seva opinió
sobre un millor ús dels trams, per a premiar veritables innovacions, que es podrien
avaluar de forma senzilla i fiable. En Robert Antimigranya els va demanar que no
importunessin a la Directora de la DAP; aquesta, sense aixecar-se de la cadira, els va
recordar quina era la seva feina i qui manava. Cap dels torracollons va ser premiat amb
un tram.
Els premiats amb trams (3 professionals) es van “comprometre” a atendre els pacients
per telèfon (2 professionals) i assegurar l’atenció a domicili dels qui no poden acudir al
centre (1 profesional), amb certes condicions. Les administratives encara no saben
molt bé què han de fer quan un pacient d’un metge “sense tram” sol·licita parlar-hi per
telèfon o que el vagi a visitar a domicili.
COMENTARIS AL CAS:
El director de l’equip no vol canvis, les coses ja estan bé com estan, no fos que la
situació se li escapés de les mans i, en l’intent de millora, ell perdés la seva cadira!
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 61