Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

Una de les coses que demanem als nostres directius és que vetllin pel compliment de les
obligacions d’aquells amb qui treballen, que produeixin idees i que després sàpiguen
defensar-les per tal que siguin acceptades. Finalment que tinguin la valentia de posar-les
en práctica tot i que puguin tenir un sentiment tan humà com la por.
Una linia d’actuació imaginativa i coherent pot entrar en contradicció amb directrius de
càrrecs superiors, en alguns casos motivades per situacions alienes al servei. Alguns
experts asseguren que es poden ignorar tranquil·lament aquelles ordres que s’hagin de
realitzar en un termini de sis mesos a un any; probablement canviarà el cap o el cap
canviarà de plans.
En moments de crisi o de canvis calen directius i professionals amb actitud valenta i
responsable per fer front als vells valors i establir-ne de nous que estiguin en consonància
amb els valors i les necessitats canviants dels clients. Això pot comportar enfrontaments
amb els sectors menys innovadors de les institucions, a vegades, directius superiors, però
cal assumir el repte. Les organitzacions i directius que no són capaços d’explorar nous
serveis i d’aplicar innovacions són una rèmora i inculquen una cultura negativa en els
seus professionals basada en el comportament defensiu i la defensa de l’status quo. Un
directiu valent sap delegar, assumir l’ error propi i dels altres. També ha de saber detectar
els problemes de qualitat dels professionals i dels processos dels que és responsable i ha
de fer el possible per millorar-los. Ha de ser valent i establir clarament les regles de
conducta, evitant l’ambigüitat i la confusió. Si la conducta del cap és inconsistent, crea
ansietat en la gent que treballa. Quan no es tenen clares les regles del joc i dominen la
confusió i l’ansietat, la gent s’inhibeix de generar idees. Si s’afronten els problemes de
manera favorable i equitativa, el personal no tindrà por.
PATOLOGIA QUE AFECTA LA IMAGINACIÓ
QUALITAT DIRECTIVA MALALTIA
CAPACITAT DE RESPOSTA INEFECTIVITAT Tenesme rectal
ESPERIT D’INNOVACIÓ IMMOVILISME Hipotiroïdisme
VALENTIA COVARDIA Testes en ascensor
7.1. INEFECTIVITAT: Tenesme rectal
La inefectivitat es dóna en els directius que són incapaços de donar resposta a les
necessitats dels clients interns i externs però es posen en marxa davant estímuls
específics, que són individuals i que són més valorats que els clients. L’entitat clínica més
representativa és el tenesme rectal: Contracció dolorosa, permanent o paroxística del
canal anal, acompanyada d’una necessitat d’expulsió; per això a vegades observem una
gran inquietud en la persona i unes ganes incontrolables de sortir corrent. Malgrat les
ganes i els esforços la defecació es fa difícil, fins i tot moltes vegades no es produeix o es
fa en forma de diarrea.
Taula 7.1. Tenesme rectal en directius
Etiologia 1. Normes rígides en les organitzacions, que esdevenen
veritables tumors
2. Manca d’hàbit d’evacuar decisions, expressió d’un
restrenyiment mental crònic
3. Desencadenants de tenesme ocasional: La reclamació
d’un pacient, la trucada d’un periodista que demana
informació, una carta de protesta de l’associació de veïns,
la necessitat de prendre una decisió sobre un canvi de
torn, les demandes dels “endollats”
Clínica 1. Anades freqüents al vàter o al despatx d’un superior per la
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 56