Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

En definitiva, teniu a les mans un manual de patologia directiva. La Directologia (la
Ciència de dirigir) serà, a partir d’ara, una nova branca de la medicina. Aquest manual no
pretén ser el Farreras de la directologia, però sí que ens serà un bon referent. Els
objectius del llibret, per a la pràctica clínica quotidiana, són:
- Proporcionar un ajut a tots els qui envolten el directiu malalt, per facilitar la
comprensió i el diagnòstic dels casos.
- Servir de manual d’autoajuda als directius: especialment en el desenvolupament
de comportaments saludables i la prevenció de malalties.
- Obrir nous camps a la Medicina, creant les bases (altres en trauran profit
ampliant-ho) d’un nou cos científic: la Directologia. Aprofitem ja ara per convidar
a les autoritats ministerials a dissenyar els continguts (els podem ajudar) i les
rotacions (dins del sistema MIR) d’aquesta nova especialitat.
En el llibre, el gestor (aquell qui té qualsevol tipus de responsabilitat directiva o, millor:
d’ajut als seus companys clínics) és descrit com a humà; no és un extraterrestre, és una
persona de carn i ossos que també té sentiments i pateix; i l‘expressió més humana del
patiment és, potser, la malaltia. Per això, perquè els gestors són humans, i mereixen tot el
nostre respecte, s’aborden els seus problemes en forma de malalties, de problemes de
salut que poden ser subjecte de prevenció (primària, secundària o terciària) o de
tractament. En realitat, s’aborda la perspectiva de la responsabilitat dels gestors en la
millora (o no) de la qualitat de l’atenció. Situa aquells qui tenen responsabilitats directives
com a protagonistes (o entrebanc) del procés de millora.
El llibre és valent i no sols descriu les situacions patològiques, sinó que apunta la seva
etiologia (sovint multifactorial i poc establerta) i aporta pautes de prevenció i tractament,
encara que no sempre estiguin basades en proves, però sí, en l’evidència (algunes són
molt evidents!). El que no està tan desenvolupat és l’estudi epidemiològic (ens han
mancat recursos per a fer-ho!): contagi en algunes malalties, tropisme especial lligat al
càrrec en altres, factors ambientals (microclimes dels despatxos, aire condicionat, manca
de contacte amb la realitat...), etc. Aquesta és una tasca que deixem en mans dels qui
s’animin a fer-ho!.
El Manual de Directologia aplicada parteix (capítol 3) d’una breu anàlisi de la situació (el
que tenim i el que voldríem), que es complementa (capítol 2) amb una enquesta
autoadministrable per avaluar-se com a directiu. Després s’aborda la patologia pròpiament
dita, dividint-la en 6 capítols:
- La patologia de l’aprenentatge: la competència, l’enfocament, l’habilitat i la
clarividència (cap. 4).
- La patologia de la relació amb els altres: l’empatia, la contenció i la comunicació
(cap. 5).
- La patologia de la mobilitat: les ganes de treballar i la il·lusió (cap. 6).
- La patologia de la imaginació: la capacitat de resposta, la innovació i la valentia
(cap. 7).
- La patologia que dificulta el treball amb els altres: la confiança, l’accessibilitat, la
participació i el reconeixement (cap. 8).
- Els trastorns del desenvolupament: la maduresa, la reflexivitat, la contenció
emocional, la consistència i la coherència (cap. 9).
La part de patologia és, certament, la més densa del llibre. És recomanable no llegir-la
tota “d’una tirada” (us podrieu “empatxar”), millor fer-ho a petites dosis, capítol per capítol,
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 9