Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

d’aquest llibre no ens farem l’hara-kiri quan comprovem que els directius no fan cua per
felicitar-nos per la seva elaboració i publicació. Les expectatives es configuren a partir de
la formació que rebem abans i després de començar a treballar i a partir de l’experiència,
propia i aliena. Una formació pre o post-grau que no contempla el tipus d’activitat que
s’haurà de portar a terme i no prepara els professionals per fer-la amb qualitat, genera
frustració.
2.3. La consciència de la nostra missió. Tenir una consciència clara de la nostra missió
ens ajuda a tenir més fortalesa i a diferenciar els objectius de la nostra feina dels mitjans
que ens dotem o ens doten per aconseguir-los. Recordem que la nostra missió és atendre
la salut de les persones que tenim al nostre càrrec. L’organització, i per tant els directius,
són mitjans per a l’obtenció dels fins. Nosaltres no treballem per als nostres caps,
treballem, igual que ells (encara que a vegades sembla que no ho recordin), per als
usuaris-pacients-clients-ciutadans.
L’impacte de les malalties dels nostres directius depèn doncs, de la interacció entre els
riscos i el grau de vulnerabilitat.
RISC (malalties
dels directius)
ALT
BAIX
3. MESURES D’AUTOPROTECCIÓ
VULNERABILITAT
(Personalitat, expectatives, consciència de
la missió)
ALTA
BAIXA
+++ +
++
IMPACTE
Recollim una sèrie de mesures relacionades amb la manera com treballem i que han
demostrat la seva efectivitat en augmentar la resistència o disminuir la vulnerabilitat.
i Siguem bons professionals. Treballar bé ens dóna fortalesa. Podem disfrutar
aprenent.
i Siguem flexibles i estem oberts als canvis. Exercim l’autocrítica sempre que faci
falta i procurem tenir recursos per a fer front als canvis.
i Siguem crítics i exigents. Això ens donarà satisfacció. Una vegada més, no caiguem
en la mateixa incompetència dels altres. Critiquem i exigim tot allò que creiem just i
necessari.
Cap
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 120