Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

Va començar la reunió pensant: “Hi sobrem gent. Les estadístiques canten, els gestors
clamen. Ho hauria d’assumir. Però em costa. El diazepam no em fa efecte”. I tot
decidit va dir:
-Sentint-ho molt, us he de comunicar que “ells” han decidit que no substituiran a la
Teresa Aixetell. Com que no em sembla bé, plego i que s’ho facin sols.
COMENTARIS AL CAS
En Paco Llonit és un director d’EAP que no té clar que dirigeix a l’EAP amb un criteri
d’eficiència i no és capaç d’assumir i fer seva la responsabilitat de reduir la plantilla.
En Paco entén la direcció com un “ens” extern, i abstracte, anomenant-lo “ells” (com
quan ens quedem sense llum i no ens han saltat els ploms: sempre “és d’ells”).
En Paco es relaciona amb la direcció de l’empresa de forma equivalent al delegat de
la classe amb el professor del col·legi. Transmet informació de forma bidireccional,
però sense assumir responsabilitats ni fer mai seves les decisions raonables dels seus
superiors.
TRACTAMENT DEL RETARD DE CREIXEMENT EN ELS DIRECTIUS
No hi ha un tractament en els casos on l’origen és genètic. En els altres casos
d’enlentiment es pot provar algun cicle d’administració d’hormona de creixement amb la
presentació tipus formació. La formació clàssica no té bons resultats. És necessari fer una
formació centrada en cada directiu i dirigida a la causa concreta del seu problema de
desenvolupament. És pot donar el controvertit “efecte master”: la relació inversa entre
nombre de màsters i qualitat com a bon gestor. Referent a aquesta correlació és probable
que valors propers a zero (cap màster) també s’associïn a inoperància, en aquest cas per
manca de formació en gestió (veieu capítol 4). Donades les dificults de tractament quan el
quadre ja està instaurat de fa temps, és vital la detecció precoç: Els pares (l'empresa) són
els responsables de portar el nen a tallar i pesar, almenys un cop a l’any; amb l’avaluació
periòdica de la capacitat de lideratge del directiu s’identificaran les mancances i es
podran corregir a temps.
9.2. PRECIPITACIÓ-IRREFLEXIVITAT: Ejaculació prematura
Precipitació: pressa excessiva. Acció de precipitar-se.
Irreflexivitat: acció que es realitza sense un període previ de reflexió. Impulsió compulsiva
sense contingut. És el directiu llançat, sense una planificació del canvi per a la millora. El
directiu irreflexiu pren decisions sense haver-les valorat; angoixa molt a qui treballa amb
ell (contínuament un està patint perquè se li escaparà alguna decisió...!). La forma més
freqüent de presentació d’aquesta patologia és l’ejaculació prematura.
L’ejaculació prematura consisteix en l’emissió de semen al mínim estímul sexual, de forma
compulsiva. Sol associar-se a anorgàsmia de la parella. No acostuma a produir plaer a
ningú. S’associa a inexperiència i immaduresa personal. El diagnòstic es basa en la
clínica.
“La persona autònoma manté estats d’ànim positius, el que
incrementa la capacitat de pensar amb flexibilitat i complexitat,
facilitant trobar les solucions dels problemes”.
V. Martínez, P. Aparicio
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 82