Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

subordinats. És un signe patognomònic
5. Disparitat de polsos en funció del nivell de
l’organisme a qui es dirigeix. Hi ha més relació amb
els de dalt que amb els de baix
Diagnòstic . Davant del signe patognomònic o al menys dos dels
altres signes
Diagnòstic diferencial 1. Al.lèrgia
2. Atàxia cerebel.losa
CAS CLÍNIC
GRÀCIES!
La Isabel havia estat treballant molt en el tema de la insuficiència cardíaca i el seu
abordatge a la primària. L'equip també ho havia fet. Van fer una presentació al
Congrés d'Atenció Primària i va anar força bé.
Dues setmanes més tard arribava una carta del seu director en la qual la felicitava per
la presentació feta i per l'esforç d'ella i de l'equip en el tema. El redactat no
semblava pas de pur tràmit. Deia: “Et felicito per la presentació que vares fer al
Congrés d’Atenció Primària sobre insuficiència cardíaca. Tu i els companys que hi heu
treballat heu fet un esforç del que l’equip directiu ens sentim orgullosos. Crec
interessant que les conclusions del vostre treball siguin conegudes per la resta
d’equips, per la qual cosa, si no hi tens inconvenient, les publicarem a la revista de la
DAP. Us vull animar a seguir per aquest camí i no dubteu de demanar-me allò que
necessiteu per a propers treballs.”
Va penjar-la a la cartellera amb una nota al costat que deia "saben que existim!!".
Comentant-ho amb una altra companya li va dir que era positiu que els reconeguessin
realment l'esforç sense compliments ja que no sempre era així. El seu director mai
s’assabentava del que feien i evidentment, mai els ho agraïa. Ella havia estat en una
reunió de treball on va aparèixer el Dr. Entreres, una autoritat, i els va dir:"Ja m'han
dit que treballeu molt bé, etc... per cert, vosaltres quin grup de treball sou?" Aquest
va voler quedar bé però es va quedar a mitges, perquè la seva obligació era saber
davant de qui estava.
COMENTARIS AL CAS
Els reconeixements de la feina feta és un element motivador molt potent. Els
sanitaris ens movem per satisfer les necessitats bàsiques, socials i d’autorealització de
manera que els sistemes de reconeixent no econòmic tenen un valor important.
El reconeixement per compromís o per quedar bé no és ben rebut pels treballadors.
Es pot viure com un copet a l’espatlla el dia que toca i “adiós muy buenas”. El
reconeixement sincer passa per estar ben informat del treball dels demés i retornar
l'opinió real, fins i tot en els aspectes crítics que pugui tenir. El primer que cal, doncs, és
estar al dia del que fan “els de baix”.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 76