Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

- Per als seus directius parlar de qualitat és com una moda o una paraula de la
que no entenen el sentit ni l’abast del concepte
- No són capaços de gestionar. Si en cinc anys no han estat capaços de posar
unes bústies, com deuen fer l’altra feina?
- No han respost a una demanda justa i coherent
- Els han donat escasses explicacions, ni tan sols han respost a molts dels seus
escrits.
El resultat al cap de cinc anys d’iniciada la demanda de bústies, en la comisisó de
qualitat, va ser el següent:
- Dues persones van abandonar la comisió, manifestant que “no era allò que
s’esperaven”
- Les ganes de treballar i la implicació en el marxa de la comissió va disminuir de
manera evident
- Només tres persones van seguir convençudes que havien de seguir fent allò
que feien.
- Tots han perdut la confiança en la direcció
Perquè:
- Una persona que de manera continuada veu desateses demandes que
suposen una millora en el treball que fa, tard o d’hora deixarà de fer propostes.
- Els professionals ens sentim ferits en la nostra autoestima.
- Dins els grups, el tipus de relació acostuma a respondre a la llei de la
reciprocitat en les relacions humanes: “Tu no confies, jo tampoc confio”. “Tu no
fas, jo tampoc faig”
“En cap cap d’un cap hi cap el que cap en un CAP”
El cas que hem presentat, extret de la realitat, com tots els que heu trobat en aquest llibre,
ens aporta diverses raons per les que no confiem en els directius malalts. N’hi ha, però,
moltes més! Al quadre A.2.1 n’hem recollit un llistat. La desconfiança en els directius
genera malestar, disminució del rendiment dels professionals i risc de que aquests també
emmalalteixin.
Quadre A.2.1
ALTRES VINT I TRES RAONS PER LES QUE NO CONFIEM EN ELS DIRECTIUS:
1. Donen ordres sense cap ni peus
2. Canvien ordres massa sovint
3. Fan promeses que després no compleixen
4. Es treuen les puces de sobre donant la culpa als altres
5. En comptes de resoldre problemes diuen que estan molt preocupats pel tema
6. Mai ens pregunten com ens poden ajudar
7. Creuen que el canvi és un perill
8. El seu temps és més important que el dels altres
9. Pensen que l’interès per les persones genera més despeses que beneficis
10. Per ells els números és el que més compta.
11. Per a ells parlar és més important que escoltar.
12. Actuen com si el millor criteri per promocionar un directiu fos que no hagi generat
problemes en la seva gestió anterior.
13. Per a ells cada empleat és la roda d’un engranatge: la millor estratègia és no generar
problemes, no innovar, per a que la roda no s’aturi.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 117