Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

ell el més important és el client i la qualitat del servei que es dóna al client i, a més a
més, la setmana vinent vol venir al CAP i escoltar als professionals. Potser aquest
entendrà les nostres angoixes, el fet que tenim al voltant de 2500 pacients per UBA,
a més a més d'haver d'assumir totes les urgències de la zona: trànsits, laborals etc.,
etc.
Arribà el dia de la visita. El DAP és molt simpàtic, molt somrient es presenta ell i la
seva família (està feliçment casat, té tres fills….), refereix que ell vol centrar el
servei en els clients i que per això vol conèixer i "cuidar" als professionals que els
atenen.
Els professionals estan feliços i es llencen a explicar-li tots els seus patiments. Anem
molt sobrecarregats de feina. La població ha crescut molt i les plantilles no, i tenim
2500 pacients per UBA i…….i…… i les càrregues de treball són molt elevades…..
Resposta del DAP: Sí, ja conec el tema, l’ajuntament m’envia cada tres mesos el
creixement del padró i no només això sinó les previsions de creixement pels propers
10 anys. "Que no sé d'on treuen això ni com ho poden saber" -diu el nou director amb
un to de sorna que deixa amb el somriure congelat als professionals-. De tota manera
us haig de dir que jo en aquest tema no puc fer res, que l’augment de plantilla depèn
dels pressupostos i no de mi. A més hem d’entendre que els diners de sanitat són
limitats, que no hi ha diners per tot i que s’ha de prioritzar (horror! pensen els
professionals, es prioritzarà la cirurgia cardíaca, nosaltres no podem posar morts a
sobre la taula i a més el nostre director se'ns treu de sobre…).
També, Sr. Director, tenim problemes amb els subministraments i moltes vegades ens
falten coses que necessitem en el dia a dia, com ara impresos d’històries clíniques o
de derivació, etc.
Resposta del DAP, abans d’acabar d’exposar totes les mancances: Sí, ja sé que hi ha
problemes, però heu d’entendre que això depèn de l’ICS i l’ICS és una màquina molt
gran, és com un hipopòtam que costa molt moure’l, i fer-li donar una volta exigeix molt
esforç i bla bla bla……..
A més tenim mancances d’estructura del centre, no tenim aire condicionat i passem
molta calor, la cadira de l'odontòleg té 20 anys de vida i està espatllada, i els llits i
matalassos del SOU 21 estan destrossats i a les consultes…….
Resposta del DAP sense atendre qui ha parlat, de qui ni tan sols sap el nom, i dirigintse
sempre al DEAP: Les reformes d’estructura i la reposició de material depenen dels
pressupostos i ho ha d’autoritzar el SCS i pel que sé no hi ha diners i crec que no hi
haurà noves inversions…..
La reunió continua per la mateixa línia mentre els membres de l’EAP comencen a
perdre mica en mica les seves experances...
I per acabar, diu el DAP, fent-se el graciós, coneixeu l’acudit de l’ascensor?. Ningú
contesta,però ell segueix:
Una persona vol agafar l’ascensor d’un edifici i n’hi ha un altre esperant. Com
que l’ascensor no es mou li pregunta Ja l'ha cridat?, Ah no! ASCENSOR!, crida
21 SOU: Servei ordinari d’urgències
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 37