Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

7.PATOLOGIA DE LA IMAGINACIÓ
Afecta la capacitat de resposta, l’esperit d’innovació i la valentia
“La creació d’empreses i riquesa depèn en definitiva
de l’existència de valors tals com la creativitat, la
iniciativa, la vitalitat, la confiança, la valentia, el risc, la
flexibilitat o l’autonomia, tant l’autonomia psicològica
com la financera”.
Salvador García. Shimon L. Dolan
La imaginació és la capacitat de les persones per representar-nos coses noves en la
nostra ment. És la base de la creativitat, la renovació i l’evolució de moltes coses. Sense
imaginació no hagués estat possible l’avenç de l’espècie ni serien possibles futurs
avenços. Amb imaginació donem sortida a múltiples petits problemes de cada dia i a
altres problemes no tan petits i ens és possible fer coses diferents contínuament. Les
tasques de direcció no s’escapen d’aquest principi. Són components de la imaginació
necessària per a fer un bon treball directiu: la capacitat de resposta, la innovació i la
valentia.
Les persones que no tenen imaginació fan sempre les mateixes coses. Perden
l’oportunitat de la innovació i de noves experiències i resultats. Vegem un exemple en el
quadre 7.1. i preguntem-nos quantes coses fem a la nostra feina que no serveixen per a
res i que ni tan sols sabem perquè les fem.
Quadre 7.1.
ELS MONOS, ELS PLÀTANS I L‘AIGUA GELADA
Experiment:
1. Es posen 20 monos en una habitació tancada
2. Es penja un plàtan al sostre i es posa una escala per poder-lo agafar, assegurant-se
de que no hi ha altra manera d’agafar el plàtan
3. S’instal.la un sistema que fa caure aigua gelada a tota l’habitació quan un mono
comenci a pujar l’escala
4. Es demostra empíricament que els monos aprenen depressa que no és possible pujar
l’escala evitant el sistema de l’aigua gelada, i els monos no pujen l’escala
5. Desconnectem el sistema d’aiga gelada
6. Canviem un dels 20 monos per un de nou. Aquest, immediatament intenta pujar
l’escala per agafar el plàtan i sense saber perquè, rep un joc de bufetades dels altres
7. Canviem un altre dels vells monos per un de nou. Aquest també serà abofetejat i el
mono intruduït just abans d’ell, serà el que més fort el pegui.
8. Continuem el procés fins a canviar els 20 monos originals i que quedin únicament
monos nous
9. Ara, cap d’ells intentarà pujar l’escala, i encara més, si per alguna raó a algun se li
acudeix pensar-ho, serà immediatament massacrat per la resta dels monos; i el que
és pitjor, sense cap motiu i sense que cap mono tingui la menor idea del perquè de la
cosa.
Autor: Desconegut
I així és, estimats amics, com neix la “cultura” d’algunes empreses
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 53