Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

Vaig aixecar el dit per demanar permís per intervenir (de fet soc l’únic membre del
comitè que demana permís per intervenir) i quan vaig poder vaig dir:
- Amb el respecte que em mereix vostè, la direcció per objectius (i l’incentiu dels
trams) es basa en la millora assistencial mitjançant uns fets que s’han d’assolir, i
aquesta és la seva essència com a filosofia de treball, i el seu acompliment està
incentivat econòmicament. El que s’està aquí proposant és canviar la filosofia: ja no
es tracta de “millorar complint uns objectius”, sinò de cobrar els trams”, sigui quin
sigui el resultat que obtinguem.
La resta de directors em miraven exclamant amb la mirada una expressió de
complicitat amb el Sr. Santos, que va concloure:
- Deixa’t de tonteries, l’important és que cobrem tots i que la direcció quedi bé.
Resignat, vaig agafar el full del meu equip. I el que ja em va semblar més frapant
és que el Dr. Ceps, que ja feia 150 visites concertades al mes, aquell any n’havia fet
162 de mitjana, sense arribar a les 165 marcades pel 10% d’increment. En canvi el
Dr. Ferrer, que en feia 10, havia assolit l’objectiu en fer-ne 12 de mitjana. Vaig
callar pensant en l’absurd de la realitat que em tocava viure.
COMENTARIS AL CAS
La direcció és incoherent amb els objectius pactats.
La incoherència condueix al desencant dels professionals coherents i a la
desorientació de la majoria (cal tenir arrels molt fortes per no trontollar en aquestes
situacions).
Quan els valors es confonen (o no existeixen) és fàcil caure en la incoherència. Es
pot pensar que l’objectiu, en el cas descrit, és cobrar i no millorar l’atenció.
TRACTAMENT EN DIRECTIUS
El tractament es basa en la rehabilitació en forma de sessions de formació sobre valors i
liderat.
S’han provat tractaments de xoc, amb resultats heterogenis: sotmetre el directiu al xoc
d’incongruències que facin referència a la seva situació laboral, al seu sou o a les seves
funcions, per intentar que reaccioni. En realitat la mateixa gravació de declaracions, que
hem apuntat com a prova diagnòstica, pot formar part del tractament de xoc.
En general, el tractament existent és poc agraït: es pot donar el cas de millores, però el
malalt atàxic pot seguir creient que els malalts són els altres, que són incapaços
d’entendre les seves incoherències fetes en benefici dels propis professionals, del sistema
o de “ves a saber què”.
Si el tractament no dóna resultat estarà indicat rellevar el directiu de les seves funcions,
donat l’alt perill que suposa per l’estabilitat de l’equip de treball.
IDEES CLAU PER MILLORAR EL DESENVOLUPAMENT
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 90