Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

això afecta a persones que mai no havien mostrat simptomatologia, quan porten un temps
freqüentant zones endèmiques.
El directiu incompetent és aquell que no té els coneixements suficients per a fer
correctament la seva feina.
La incompetència en els directius és coneguda com a mal de les altures
El mal de les altures és una patologia de prevalença mal establerta, però que en els
nostres directius no sembla infreqüent. L’edema cerebral moderat amb vasodilatació
provoca alteracions neurològiques diverses. La simptomatologia, però, és discreta en els
casos lleus, i si no hi ha un alt index de sospita pot passar desapercebuda en molt casos,
amb el riscos que d’això se’n deriven. Una actitud activa de sospita, un diagnòstic precoç i
un adequat tractament en les fases inicials són les claus per a un abordatge eficient.
Mai és tard per aprendre a ser un bon directiu
TAULA 4.1. EL MAL DE LES ALTURES EN DIRECTIUS
Etiologia 1. Ascensos produïts amb massa rapidesa
2. Resposta inadequada als canvis de pressió ambiental que
comporten els ascensos
Factors predisponents 1. Edat (és més freqüent en persones més joves)
2. Velocitat d’ascens mal controlada
3. Microclimes específics
4. Inexperiència prèvia en ascensos
Clínica 1. Gestió insegura o atàxica
2. Disminució funcional general amb el conseqüent impacte
negatiu en la qualitat del treball dels dirigits
3. Deteriorament de les funcions intel.lectuals
4. Deteriorament psicològic: al.lucinacions, paranoies
Diagnòstic • Atès que no disposem de proves complementàries
específiques, el diagnòstic és básicament clínic
• Cal sospitar-ho sempre que el directiu dóna mostres
d’incompetència: allò que proposa, fa o decideix no “lliga” amb
la realitat i les necessitats dels professionals i els ciutadans.
Diagnòstic diferencial 1. Retard del creixement
2. Atàxia cerebel.losa
3. Hipotiroïdisme
CAS CLÍNIC
EL MAREIG DE L’ASCENS
El Manel, Director de l’EAP de Vilascèptic, va sortir realment indignat del despatx
d’en Pere, el seu Director. Indignat alhora que sorprès.
No fa gaires mesos, quan en Pere va arribar semblava que venia a portar vent nou en
aquella DAP. “Hem de treballar conjuntament...”, “Compartirem projectes...”, “Hem
d’orientar-nos cap el servei...”. Aquests comentaris havien fet pressagiar un bon
“entente”, i per això en Manel havia arrivat a la reunió amb la idea d’exposar-li a en
Pere els nous projectes del seu EAP (cirurgia menor i control de l’anticoagulació oral) i
l’avaluació del programa de risc cardiovascular que havia objectivat una millora franca
en relació a l’any anterior.
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 23