Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

COMENTARIS AL CAS
A l’EAP d’en Joan Carles no va tot tan bé com ell diu. Hi ha llista d’espera, no hi ha
avaluacions, no hi ha dinàmica de reunions ni organitzatives ni formatives, no arriba
informació de resultats de res... Però en Joan Carles, i sembla que també el seu DAP,
estan contents amb aquesta situació.
El punt de mira està desviat cap a un costat que no toca, i la imatge “perifèrica” es
transforma en imatge “central”. Hi ha un enfocament inadequat però no en són conscients,
i això fa que es perdi l’objectiu real i es dirigeixin els esforços cap a objectius equivocats.
D’alguna manera es tracta d’uns “esteticistes sanitaris”. Les seves preocupacions són
més de maquillatge que de contingut. Creuen, o volen creure, o els interessa creure,
que si tot sembla bé des d’un punt de vista simplement aparent, ja n’hi ha prou.
TRACTAMENT DE L’ESTRABISME DIVERGENT EN ELS DIRECTIUS
En els casos lleus, reeducació de la mirada, amb sessions que obliguin al directiu a
centrar la visió en els temes que tenen a veure amb el que dirigeix: la salut de la població.
En cada sessió cal evitar les desviacions oculars cap a altres interessos, per atractius que
siguin.
En els casos amb miopia de base es pot intentar la correcció òptica, però es disposa de
poca experiència en l’ús d’ulleres i lentilles per a directius (a més són estèticament poc
recomanables: se’ls identificaria fàcilment de lluny i podrien ser rebutjats pels
professionals).
En els casos greus el tractament és quirúrgic (correcció de la miopia de base i correcció
quirúrgica de la hipertonia del muscle recte extern) i, per tant, sovint caldrà rellevar el
directiu de la seva responsabilitat fins que estigui curat.
“El compliment de la norma encara se sitúa per sobre de
l’eficiència.”
J. Carnicero. Servicio Navarro de Salud
4.3. INHABILITAT: Claudicació intermitent
L’inhabilitat suposa la incapacitat pràctica de que el directiu porti a terme la seva funció,
tot i que, teòricament, tingui els coneixements tècnics suficients. Ell ja sap el que ha de
fer, i ho vol fer, però com que no se’n surt, l’experiència és dolorosa i se’n cansa, claudica.
A la claudicació intermitent, la perfusió de les extremitats inferiors està compromesa i no
arriba sang suficient per garantir una adequada oxigenació del teixits: la persona
experimenta dolor, generalment al tou de les cames, que l’obliga a aturar l’activitat que
està fent. Sovint, qui ho pateix, per dissimular, fa com si de manera repetida estigués
mirant aparadors (informes, memòries, etc.) el contingut dels quals no li interessa gaire;
així, sembla que treballi, sense que li calgui moure’s. Fisiopatologia: desproporció entre
els requeriments d’oxígen de la massa muscular de les extremitats inferiors i l’aport que
reben.
Quan el directiu no té adequadament desenvolupades les seves habilitats pot veure’s
afectat per curt-circuits, que intenten solventar les situacions buscant camins de més
baixa resistència (la claudicació intermitent es resol amb el “by-pass”).
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 27