Provant de sobreviure en la nostra cadira - Camfic

VIU EN EL “MON REAL” (fa assistència)
SI NO
ES ORIGINARI
DEL “MON REAL”
SI Gent del poble Mutant
(ve de l’assistència) NO Rara avis Funàmbul
D’alguna manera podríem dir que l’estat natural del professional d’AP és el de “gent del
poble”. Està format per a l’assistència i fa assistència. Els directius que venen de
l’assistència i fan assistència són els Directors d’EAP (la majoria) i el seu estat és, en
principi, el de “gent del poble”. La majoria dels directius que estan fora dels EAP (i alguns
dels EAP) deixen de fer assistència (o la minimitzen de forma excessiva) adquirint la
categoria de “mutant”. Es tracta d’una categoria fortament inestable atès que hi ha un límit
de temps en el qual el mutant perd totes les característiques adquirides pel fet de “venir
del món real” i si no torna enrera per convertir-se en gent del poble, cau en la categoria de
funàmbul. No està ben establert el temps límit per a aquestes transformacions evolutives,
però sembla prou clar que hi ha característiques individuals que influeixen notablement en
els efectes que produeix la “no assistència” sobre el mutant, i que es disposa de tot un
seguit d’activitats preventives (veure capítol 10) al respecte. Els funàmbuls, si bé poden
mantenir nivells de salut (equilibri) adequats, tenen un risc molt elevat de caure (es mouen
sempre en una “corda fluixa”) en situacions patològiques com les que veurem en aquest
capítol, algunes d’elles amb caràcter irreversible. Els rara avis són una espècie escassa
digna de ser protegida.
Enfocament: Saber què ha de fer amb el que te a les mans. Això vol dir conèixer quin és
l’objectiu de l’empresa: donar serveis sanitaris de qualitat. L’objectiu no és complir un
pressupost. S’ha d’entendre que el pressupost és un medi per assolir l’objectiu, no un fi en
si mateix. La informació ha de permetre prendre les millors decisions en cada moment.
Cal implicar-se amb la definició dels objectius i de la qualitat del servei i saber
argumentar-ho científicament. Cal optimitzar els recursos i vetllar per la seva adequació a
les necessitats dels client. Cal assegurar els processos de suport per al funcionament dels
EAP. Cal eliminar les tasques que no aporten valor afegit al servei.
Habilitat: Saber com ho ha de fer. Això vol dir assumir que la seva missió és donar servei
i facilitar els serveis, no perpetuar-se en el càrrec. I si per donar millor servei cal “molestar”
als de més amunt (o als de més avall) i generar problemes, és igual: cal fer-ho!. Cal
colaborar en la definició del quadre de comandament dels equips i operativitzar la seva
realització. Cal delegar funcions i poder, sense eludir responsabilitats. Cal treballar a fons
la relació amb altres proveïdors i amb els altres estaments de l’empresa per facilitar al
màxim la tasca dels equips. Cal prendre decisions amb visió assistencial i “filtrar” aspectes
negatius d’etiologia diversa (arribin des de dalt o des de baix) que no aporten res a la
millora del servei. En resum, cal que es faci l’evolució de gestionar per valors orientats al
control a gestionar per valors orientats al desenvolupament (S. García, veure quadre 4.1).
Quadre 4.1. VALORS ORIENTATS AL CONTROL O VALORS ORIENTATS AL
DESENVOLUPAMENT
Provant de sobreviure en la nostra cadira - 21