Revista Insula núm 1. Juny 2007

58
Esther Martí Sentañes
D’altra banda l’elecció del regnat d’Alfons el Magnànim no és casual, des del
moment que aquests són anys de grans transformacions dins la Corona, un període
de transició vers un estat modern, tal com s’esdevenia a tota Europa. D’altra part,
després del Compromís de Casp, amb l’arribada d’una nova dinastia d’origen
castellà, els Trastàmara, es produeix en certa manera un punt i a part institucional
a la Corona d’Aragó. La nova família reial ha estat elegida, perdent així bona part
de la seva legitimitat dinàstica, cosa que suposa que haurà de lluitar intensament
amb les oligarquies del país per conservar i intentar imposar les seves pretensions.
Si a tot això s’hi afegeix la tendència, cada cop més evident, d’autoritarisme de les
monarquies europees, es troba preparat un recurrent camp de batalla entre el sobirà
i els tres estaments presents a les Corts per no perdre ni un pam del seu respectiu
poder. I és que per al món urbà aquests seran uns anys vitals per a mantenir i
aconseguir de reafirmar la seva capacitat d’autonomia municipal dins del regne –
amb un ritme divers segons el territori analitzat –, essent les Corts el marc idoni
per il·lustrar, a grans trets, la lluita i aliances entre les ciutats reials, el monarca i la
resta d’estaments, amb la finalitat de defensar els respectius interessos.
Un altre aspecte a tenir en compte són les fonts utilitzades per dur a terme
aquesta recerca. Si històricament s’han prioritzat les actes, constitucions i capítols
de cort, així com documentació relacionada com els privilegis i cartes del monarca,
en aquesta recerca prioritzem – sense oblidar aquestes fonts – sèries documentals
sobretot dels arxius municipals que fan referència a les Corts, així com sèries
epistolars creuades entre monarquia, municipi i els tres estaments presents a les
Corts. En el cas català resulten d’extraordinari interès els llibres de consell del
municipi, així com algunes sèries documentals que fan referència explícita a les
Corts, i que contenen en bona mesura memorials i altres disposicions que la ciutat
proporciona als seus síndics o procuradors. Pel que fa a Sardenya, si bé l’estudi
d’aquest tipus documental resulta difícil per la mancança de documentació, la
interrelació de les sèries documentals present en els diversos arxius municipals
amb la més tradicional de les actes dels Parlaments, comparada amb l’experiència
catalana, aporta una nova orientació i noves aportacions als estudis realitzats fins
al moment. Igualment resulta interessant l’estudi de tipus documentals que fan
referència a les famílies del govern municipal que controlen la representació a
Corts, en molts casos durant segles, i comprovar-ne l’evolució en el temps.
CO.DO.RE.SA, per a l’edició de les fonts documentals del regne de Sardenya; i «La Corona
d’Aragona e il Mediterraneo nel basso Medioevo: migrazioni, commerci, rapporti politico-istituzionali
e culturali (Maghreb, Spagna, Portogallo e Penisola italiana)», en col·laboració amb la
Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona.