Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
El braç reial en els Parlaments sards i en les Corts catalanes
Val a dir que les Corts catalanes i els Parlaments sards d’aquest període es basen
en una mateixa estructura i es desenvolupen seguint pràcticament un mateix
cerimonial. Així, doncs, pel que fa a la presència de les ciutats dins del braç
reial a grans trets es reprodueix a Sardenya el mateix funcionament de les Corts
catalanes, exercint les ciutats el seu dret a ser representades per síndics per elles
escollits a les assemblees representatives, dret que ja havien obtingut Càller i
l’Alguer l’any 1401. 4
Un altre punt a comparar és la presència del monarca o dels seus representants
dins del regne. Així, a Catalunya, en absència del monarca, ocupa el seu càrrec
el lloctinent, persona d’extrema confiança del rei, especialment designat per ell
mateix. Durant el regnat del Magnànim normalment ocupà aquest espai la seva
esposa, la reina Maria, fins que la substituirà el germà del rei, el futur Joan II. 5 A
Sardenya, on l’absència reial serà encara més flagrant, s’opta per instaurar un
procurador reial per a substituir el monarca. La idea correspon a la voluntat de
centralització de Ferran I, que continuà després el seu fillAlfons, essent un primer
pas vers la unificació administrativa a l’illa, reeixida completament amb la
instauració del virregnat l’any 1418, tot seguint el model implantat a Sicília el
1415. 6 D’aquesta manera el virrei esdevindrà un autèntic poder a l’illa, on té els
mateixos drets que el monarca, durant la seva absència, en el camp de la justícia,
militar i política, restant sotmesos a ell tots els habitants de l’illa, feudataris i
ciutats reials compresos. 7
Un altre aspecte a tenir en compte és la situació en què es trobava el país a
l’inici del regnat d’Alfons el Magnànim. Així, doncs, a diferència de Catalunya,
quan aquest arribà al poder l’any 1416, Sardenya no havia estat encara del tot
pacificada. Si bé el sud de l’illa restava fidel, i Oristany, centre de l’autèntica
resistència antiaragonesa, havia capitulat des de feia uns anys, 8 restava encara la
zona nord per controlar, capitanejada per Guillem III. Fou gràcies a les
negociacions i acords que signà el Magnànim el 1420 que s’aconseguí pacificar
4 A. MARONGIU, Le istituzioni rappresentative della Sardegna, dins «Acta Curiarum Regni Sardiniae.
Istituzioni rappresentative nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti del Seminario di Studi»,
Consiglio Regionale della Sardegna, Cagliari 1984, pàg. 39.
5 J. VICENS VIVES, Els Trastàmares. El segle XV, Barcelona 1969, pàgs. 104-110.
6 F.C. CASULA, La Sardegna aragonese, II: La nazione sarda, Sassari 1990, pàgs. 580, 626.
7 G. OLLA REPETTTO, L’amministrazione regia, dins J. CARBONELL-F. MANCONI (a cura de), Els
catalans a Sardenya, Cinisello Balsamo 1984, pàg. 49.
8 A. BOSCOLO, I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo, «Acta Curiarum Regni Sardiniae», Cagliari
1991, pàgs. 3-5.
59