Revista Insula núm 1. Juny 2007

76
Esther Martí Sentañes
català, els contactes amb Catalunya i sobretot Barcelona continuen essent freqüents.
L’any 1446, per exemple, els consellers de Càller escriuen als de Barcelona
demanant-los la seva intervenció perquè se’ls revisi, a ells i als de l’Alguer,
l’excessiva carrega del terç que gravava sobre la pesca del corall a Tunis. 91
De fet, aquests lligams entre els diferents regnes posen en evidència que
més enllà de la convocatòria de Corts i Parlaments, els contactes a través dels
ambaixadors entre les ciutats i el monarca eren sempre presents. En el cas de
Sardenya, aquesta serà l’única manera de continuar gestionant els problemes
sorgits dins la ciutat i el seu territori, a causa de l’incompliment del principi de
la periodicitat de celebració de les assemblees representatives. 92 Així, a tall
d’exemple, la ciutat de Sàsser enviarà diverses ambaixades al monarca, en les
quals els síndics de la ciutat demanaran la confirmació d’antics privilegis i
l’obtenció de noves immunitats, sempre amb la voluntat de preservar els drets
de la ciutat i els interessos de l’oligarquia dirigent. 93
D’altra banda, un des aspectes més rellevants en l’estudi de la representació
municipal a Corts és, sens dubte, l’origen social d’aquests representants, és a dir,
la seva trajectòria i la de les seves famílies. A la Corona d’Aragó, i en particular a
Catalunya, els síndics responen majoritàriament al perfil de ciutadans, normalment
rics oligarques, membres de grans famílies que controlen el consell municipal,
que gràcies a les fortunes fetes en el món dels negocis gaudeixen d’una bona
posició dins del municipi, i que amb el temps els seus fills i néts, o fins i tot ells
mateixos en determinats casos, aconseguiran ser elegits com a síndics a Corts,
augmentant d’aquesta manera el prestigi i el poder familiar. Un alt percentatge
d’aquests procuradors a Corts deuen aquesta situació privilegiada als estudis
universitaris, normalment en dret, que els consenten d’obtenir una posició
privilegiada dins del consell. Normalment la majoria d’ells ja han desenvolupat
càrrecs importants dins del municipi abans de la seva elecció, i continuaran tenint
un paper fonamental després del seu recorregut parlamentari, essent sovint part
integrant dels consells assessors dels nous procuradors a Corts. 94
Pel que fa a Sardenya, els síndics enviats a les assemblees representatives
són membres de l’oligarquia urbana, que com als territoris ibèrics de la Corona
utilitzaran les reunions de Corts com un excel·lent mitjà per protegir i augmentar
91 P. TOLA, Codice Diplomatico cit., pàg. 68.
92 P. SANNA, I Parlamenti del Regnum Sardiniae: problemi storico-istituzionali, dins «Archivio Sardo
del Movimento Operaio Contadino e autonomistico», 47/49 (1996), pàg. 35.
93 A. MATTONE, Gli statuti sassaresi cit., pàg. 438.
94 E. MARTÍ, Lleida a les Corts cit., pàgs. 103-104.