Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
català. Lluità al costat d’Aragó en l’empresa de Còrsega a càrrec del Magnànim,
esdevenint feudatari de Ploaghe i Salvador pels serveis prestats a la Corona.
Vers el 1436 rep en feu una part del lloc de Montlleó, antiga fortalesa dels
Dòria, de qui era un gran opositor. 131 Continuarà exercint un paper notable
dins de la ciutat, esdevenint conseller en cap i capità entre 1448 i 1449, i
esdevindrà un dels feudataris més importants del Logudor. 132 Val a dir que a
més apareix dins del braç militar al Parlament de 1481-1485, car havia
aconseguit la noblesa. 133 El seu germà Guillem rebé en feu la baronia de
Montiferru el 1422. 134
Julià de Jano, l’altre síndic de Sàsser, fou diputat per al control del donatiu
durant el segon any. Sense una certesa que hi hagi una relació familiar entre ells,
es coneix l’existència de Joan Iana o Iano, cambrer de Pere el Cerimoniós, 135
que al Parlament de 1421 apareix dins del braç militar com a procurador de
Guillem de Montanyana, 136 que era a la vegada el sogre de Lleonard Cubello,
marquès d’Oristany. 137
Antoni de Marongiu, també síndic de Sàsser al Parlament de 1421, pertanyia
a una rica família de mercaders logudoresos, amb un fort control sobre la Sàsser
del segle XV. 138 De fet, ja el 1392 Pere Marongio fou podestà de la ciutat, i quan
l’oligarquia sasseresa demanà d’ésser una ciutat reial amb Alfons el Magnànim,
passà a ésser cònsol dels catalans a la ciutat. 139 El mateix Antoni fou també
podestà el 1432 durant tres anys, essent substituït per un altre membre de la
família, Joan. El 1483 ho serà Pere i encara un altre Marongio, Àngel, obtindrà
el mateix càrrec el 1521, amb la clara associació d’un càrrec públic a una mateixa
nissaga. L’ennobliment de la família arribà l’any 1443 quan Tomàs, també ciutadà
de Sàsser i descendent d’una família de majorals del regne de Torres, segons
Tola, 140 fou armat cavaller, juntament amb el germà Àngel, gràcies als serveis
prestats en la guerra de Nàpols al rei Alfons. De fet, a la reunió del braç militar
de 1446, Àngel de Marongio hi participava fent-se representar per Marià de
131 A. BOSCOLO, I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo cit., pàgs. 23-24.
132 B. ANATRA, I ceti dirigenti sassaresi cit., pàgs. 369-371.
133 A. MATTONE, Gli statuti sassaresi cit., pàg. 444.
134 Ibid., pàg. 434.
135 F.C. CASULA, La Sardegna aragonese cit., pàg. 400.
136 Ibid., pàg. 634.
137 Ibid., pàg. 592.
138 A.M. OLIVA-O. SCHENA, Autonomie cittadine e potere regio cit., pàg. 77.
139 B. ANATRA, I ceti dirigenti sassaresi cit., pàg. 367.
140 P. TOLA, «Marongiu», dins Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna, II, Ilisso,
2001, pàgs. 367-368.
81