Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
més protagonisme. 34 A Sardenya, el paper clau de Càller es fa evident en
nombroses situacions al llarg del Parlament de 1421. Així, Càller, a més de ser
la capital del regne, i normalment la seu de la majoria de Parlaments, té el dret
d’enviar més síndics que les altres ciutats, quatre en comptes dels tres de Sàsser,
la segona ciutat en importància. A més, el portaveu del braç reial era sempre un
síndic callerès. Els seus síndics seran també els més nombrosos dins de la
comissió de tractadors, tenint-ne tres en comptes d’un, com les altres ciutats. 35
El paper de les ciutats menors dins dels Parlaments tendeix a disminuir a mesura
que avança el segle, essent força freqüent que aquestes siguin representades per
funcionaris reials o per síndics d’altres ciutats. 36
D’altra banda, cada braç té la natural facultat de regular el seu funcionament
intern, és a dir, la manera de regir les deliberacions d’allò tractat a les Corts, així
com les condicions per donar per vàlides les negociacions i determinar la postura
del braç davant l’assemblea i el monarca. Normalment s’acceptava la fórmula
segons la qual es donava per bo allò decidit per la majoria o la unanimitat del
braç, cosa que era sovint causa de controvèrsia, sigui per la manca d’assistència
dels convocats a les assemblees, 37 cosa que deixava inoperatiu el sector reial,
sigui per falta de cohesió interna al braç, cosa que no permetia de bastir una idea
clara a transmetre a la resta de l’assemblea, paralitzant tot el procés i provocant
el disgust del monarca, enormement necessitat dels diners del donatiu. En el cas
sard, almenys pel que fa al Parlament de 1421, no seran tant les discrepàncies
internes dins del braç reial o amb els altres braços, sinó els retards i absències el
que frenà el funcionament de l’assemblea. Així, durant el Parlament de 1355,
les sessions havien de començar el 15 de febrer, però després de diverses
pròrrogues i retards en l’obertura de les Corts, el 23 de febrer encara no s’havien
pogut iniciar, i de fet hi haurà un degoteig constant dels participants fins al 3 de
març. 38 Aquesta tònica tendirà a repetir-se en els Parlaments successius: així, en
el Parlament de 1497 les sessions s’aturen l’11 de març i no es reprenen fins a
l’1 d’abril. 39 Eren força freqüents també a les Corts catalanes els retards en la
34 L’any 1436 Lleida informa Barcelona que ha presentat un escrivà a Corts, fet que per privilegi
només pot fer la ciutat comtal, i això serà motiu de litigi entre ambdues ciutats; veg.Arxiu Municipal
de Lleida (AML a partir d’ara), reg. 742, fs. 7r, 37v-39v; AML, reg. 412, fs. sense numerar.
35 A.M. OLIVA-O. SCHENA, Autonomie cittadine e potere regio cit., pàgs. 75-76.
36 Ibid., pàg. 76.
37 A. MARONGIU, I Parlamenti sardi cit., pàgs. 130-131.
38 G. MELONI, Il Parlamento di Pietro IV d’Aragona cit., pàgs. 123-126.
39 A.M. OLIVA-O. SCHENA, I Parlamenti dei Viceré Giovanni Dusay e Ferdinando Girón de
Rebolledo (1495, 1497, 1500, 1504-1511), «Acta Curiarum Regni Sardiniae», Cagliari 1998,
pàgs. 209-217.
65