Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
del regne demanava el donatiu per a la realització de certs projectes, i on
prèvia concessió seva els tres braços demanaven certs privilegis i la resolució
de greuges, a jutjar per la documentació consultada la gestió d’aquestes
assemblees per part del rei era, com l’obtenció del donatiu, decididament més
fàcil que en el cas català.
D’altra banda, però, els contactes entre la monarquia i les ciutats, i per extensió
la resta dels estaments presents a Corts, no es poden concebre només a través de
la documentació relacionada amb les Corts i els Parlaments. Els contactes de les
ciutats amb el monarca continuen essent sempre intensos, per intentar regular
els problemes o conflictes que sorgeixen en el seu interior i que no poden esperar
fins a la convocatòria de les noves assemblees representatives. En el cas català
en tenim diversos exemples, basats en cartes creuades entre el consell de la
ciutat i el monarca, normalment fent referència a problemes sorgits amb oficials
reials o demanant privilegis al sobirà. 53 A Sardenya se segueix a grans trets la
mateixa tònica, afegint-hi, a més, la necessitat flagrant d’intensificar aquest
tipus de contactes vista l’escassa convocatòria de Parlaments. Així, a tall
d’exemple, l’any 1459 el consell de Sàsser continua els contactes amb Joan II
en relació al pagament dels cent ducats que encara deuen al sobirà, dels setcents
que li havien ofert per una sèrie de privilegis atorgats. 54
Un altre dels aspectes a considerar és la figura del síndic o procurador enviat
a les Corts, així com el seu nombre. Fent referència a aquest darrer aspecte val
a dir que no hi ha una normativa fixa. No obstant això, convé no oblidar que
cada nucli urbà només té dret a un vot, independentment dels representants que
enviï a Corts, essent una qüestió honorífica el fet de poder-se permetre enviar-hi
un nombre elevat de representants. 55 El nombre de síndics que s’envia forma
part, doncs, de l’expressió de notorietat i privilegi d’una ciutat sobre les altres. 56
Així, doncs, el nombre de síndics enviats per les ciutats del Principat oscil·la
entre els quatre Barcelona, tres de Perpinyà (tot i que a algunes Corts només
n’envia dos), dos Lleida, Girona i Tortosa, i un Cervera, com Vilafranca del
Penedès o Berga. 57 Pel que fa a Sardenya, durant el Parlament de 1421 el nombre
53 E. MARTÍ, Lleida a les Corts. Els síndics municipals a l’època d’Alfons el Magnànim, Universitat
de Lleida 2006, pàgs. 48-85.
54 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA a partir d’ara), Cancelleria, Sèrie Sardiniae, reg. 3395, f.
121v.
55 E. MARTÍ, Lleida a les Corts cit., pàgs. 96-97.
56 F. SABATÉ, El territori de la Catalunya medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al
llarg de l’Edat Mitjana, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona 1997, pàg. 143.
57 Cortes de los antiguos Reinos de Aragón cit., 1913, pàgs. 39-40.
69