Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
Trobem el mateix equilibri entre els procuradors calleresos enviats al monarca
l’any 1432: Pere Ianfridi, conseller, i Pere Salset, doctor en decrets. 107
Com s’ha apuntant anteriorment, la documentació relacionada amb els
Parlaments a Sardenya per a aquest període és realment escassa i sovint incompleta,
fet que dificulta que, com en el cas català, es pugui realitzar un complet
estudi prosopogràfic d’aquests procuradors. 108 Malgrat tot, i com a primera
aportació d’un estudi encara en curs, s’ha pogut reconstruir en part la trajectòria
d’alguns d’aquests personatges i de les famílies relacionades amb el Parlament
de 1421, així com d’altres membres presents al consell de la ciutat, gràcies a la
documentació generada pels Parlaments del període, per exemple els que fan
referència als diputats que gestionen el donatiu.
Així, sabem que Ramon Boter, oïdor de comptes de la Diputació del General
del Regne de Sardenya, fou ciutadà de Càller i ambaixador de la ciutat en moltes
ocasions. 109
Simó Roig, ciutadà de Castell de Càller, fou també diputat del General del
Regne de Sardenya. 110 Es creu que els membres de la família Roig arribaren a
l’illa procedents de València 111 o Catalunya, tot esdevenint mercaders. La primera
notícia sobre la família a Sardenya data del 1350, amb Francesc Roig, conseller
del Castell de Càller 112 i jurisperit, 113 cinc anys després convocat com a síndic de
la ciutat al Parlament de 1355, 114 senyor de Sarroch i altres petits nuclis el 1360. 115
En el braç reial del Parlament de 1355 també hi fou present Ramon Roig, com a
representant del capítol callerès. 116 Es té notícia del pare de Simó, del mateix
nom, que era conseller de Càller el 1418. Del fill se sap que era mercader i
notari. L’any 1421 exercí de lloctinent de Berenguer Carròs, comte de Quirra. 117
Durant els anys 1427 i 1428 fou ambaixador de Càller amb Raimon Boter, enviat
107 E. PUTZULU, Carte reali aragonesi e spagnole cit., pàgs. 56, 59.
108 Resulta de gran valor la primera aproximació a aquest tema feta per A.M. OLIVA-O. SCHENA, Autonomie
cittadine e potere regio cit., pàgs. 76-79, així com EAD., Potere regio cit.
109 ASC, Registro della Deputazione per la esazione di 50.000 fiorini, D1 Busta 10, fs. 11r-15v.
110 Ibid., f.8v.
111 F. LODDO-CANEPA, Origen del cavallerato y de la nobleza del Regno de Cerdeña, dins «Archivio
Storico Sardo», 24, Deputazione per la Storia patria della Sardegna, 1954, pàgs. 353-354.
112 F. FLORIS-S. SERRA, Storia della nobiltà in Sardegna. Genealogia e araldica delle famiglie
nobili sarde, Edizioni della Torre, Cagliari 1986, pàg. 309.
113 G. MELONI, Il Parlamento di Pietro IV d’Aragona cit., pàg. 106.
114 Ibid., pàg. 101.
115 Archivio Storico Comunale di Cagliari (ACC a partir d’ara), Llibre Groc, vol. 5, f. 157.
116 G. MELONI, Il Parlamento di Pietro IV d’Aragona cit., pàg. 78.
117
BAUDI DI VESME, Codex Diplomaticus Ecclesiensis. Historiae Patriae Monumenta, s.XV, Torino
1877, doc. 31.
79