Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
de les ciutats reials com a un dels factors determinants que indueixen al Magnànim
a convocar-lo. 15
Per un altre costat cal tenir present, en relació amb el punt anterior, que
respecte a aquest període el paper polític i econòmic que juguen les ciutats dins
del territori és en bona mesura divers a Catalunya i Sardenya.Així, cal no oblidar
la voluntat dels monarques aragonesos d’enfortir el paper de les ciutats reials
sardes enfront del paper de la noblesa, com una manera d’intensificar el model
monàrquic, de forma semblant al que havia succeït inicialment a Catalunya. És
en aquesta línia que cal entendre el paper estratègic que jugaren a Sardenya les
ciutats reials, que seran dotades per part de la monarquia d’un important pes
polític en la conquesta i consolidació de l’illa com a regne, en el qual són
fonamentals les repoblacions catalanoaragoneses, algunes de flagrants com la
de l’Alguer o Càller, i altres de més discretes com la de Sàsser i Esglésies. 16
Contrasta, doncs, aquesta realitat amb la dels territoris catalans de la Corona en
aquest mateix període, on les ciutats, sense deixar d’ésser aliades del rei,
esdevingueren molt sovint un fre per a la política reial, essent les Corts un espai
idoni per comprovar-ho. 17 Aquesta seria una diferència, a priori, del Parlament
convocat a Càller el 1421, on les ciutats convocades no creen grans inconvenients
a la Corona, facilitant l’aprovació del donatiu, amb l’acord dels altres braços.
No obstant això, si bé amb un to discretament més calmat que a les Corts
catalanes, les ciutats aprofitaran l’ocasió per intentar fer valer els seus drets i
obtenir concessions del monarca. Així, per exemple la postura dels síndics
d’Esglésies serà determinant per fer valer la força de la ciutat, demanant la
suspensió de l’assemblea fins que no es tingués en compte el privilegi atorgat
per Pere el Cerimoniós que impedia que la vila pogués deixar de ser part del
patrimoni reial, evitant així que el Magnànim la cedís en feu a Arnau Roger de
Pallars a canvi dels serveis que aquest havia prestat a la Corona. Com a
compensació el rei donà al noble el càrrec de virrei de Sicília. El mateix succeí
amb els síndics de Bosa, que també s’oposaren en virtut del mateix privilegi a
que el monarca concedís la ciutat i el seu territori a Guillem Ramon de Montcada.
En compensació, el Magnànim li donà la baronia de Marmil·la i de Monreale. 18
15 Ibid., pàg. 581.
16 A.M. OLIVA-O. SCHENA, Autonomie cittadine e potere regio negli atti dei Parlamenti del Regno
di Sardegna nel Quattrocento, «Archivio Sardo», Roma 2001, pàg. 70.
17 C. BATLLE-J. BUSQUETA, Príncipe y ciudades en la Corona de Aragón en el siglo XV, dins «Principi
e città fine del Medioevo», 6, Pacini, San Miniato, pàgs. 333-355.
18 A. BOSCOLO, Parlamento siciliano e Parlamento sardo. Motivi per una ricerca comune, dins
Antonio Marongiu. Melanges, Università di Palermo 1996, pàgs. 52-53.
61