Revista Insula núm 1. Juny 2007

78
Esther Martí Sentañes
a l’illa molt recent. Aquest fet, concentrant-nos únicament en els síndics a
Corts i les seves famílies, serà un element reiteratiu en gran part dels casos
estudiats, com exposarem més endavant. D’altra banda, per a aquests
oligarques, la major part dels quals són mercaders, disposar d’un títol nobiliari
serà una fantàstica via per afavorir els seus negocis, per damunt d’altres
mercaders no privilegiats i, per tant, condemnats a pagar més taxes; això, si
més no, per als ciutadans nobles sasseresos, perquè a Càller, ciutat amb una
presència més incisiva del dret català, es prohibia que els nobles poguessin
accedir al consell de la ciutat. 101
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la gran força que adquireixen,
dins del consell de la ciutat o bé com a síndics, els doctors en dret: dins del
Principat de Catalunya, en ciutats com Lleida i durant el regnat d’Alfons el
Magnànim, representen la meitat dels procuradors escollits, mantenint-se
normalment l’equilibri d’un ciutadà honrat i un jurista. 102 I és que, com apunta
Corrao, el servei a la monarquia a través d’alts càrrecs burocràtics es converteix
en un magnífic canal de promoció social. 103 El mateix procés es reproduirà a
Sardenya, on a finals del segle XV, i de manera molt més evident durant el segle
següent, els juristes adquireixen una posició eminent.
D’altra banda, entre els tractadors de cada braç escollits pel mateix Pere el
Cerimoniós en la sessió del 2 de març del Parlament de 1355, els juristes foren
almenys un per a cada braç. 104 Val a dir que la documentació relativa al Parlament
de 1421 no proporciona gaire informació sobre la presència de juristes entre els
síndics escollits, a banda d’un dels síndics de Càller, Pere Salzet, i del síndic de
l’Alguer Pere Ferreres, que era notari, 105 com Serafí de Montanyana, síndic de
Sàsser. 106 Així i tot, s’observa una presència gairebé constant d’aquests homes
de dret en les ambaixades que la ciutat de Càller enviarà al monarca al llarg del
seu regnat, normalment mantenint-se el mateix equilibri entre un jurista i un
ciutadà honrat. Així, entre els ambaixadors de Càller de l’any 1429 s’observa la
presència d’un doctor en lleis, Antoni Amat, i un ciutadà honrat, Joan Garballer.
101 A. MATTONE, Gli statuti sassaresi cit., pàgs. 435-436.
102 E. MARTÍ, Lleida a les Corts cit., pàgs. 105-106.
103 P. CORRAO, Governare un regno. Potere, società e istituzioni in Sicilia fra Trecento e Quattrocento,
Liguori, Napoli 1991, pàgs. 420-421.
104 G. MELONI, Il Parlamento di Pietro IV d’Aragona cit., pàg. 129.
105 A. BOSCOLO, I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo cit., pàg. 117.
106 A.M. OLIVA-O. SCHENA, Potere regio ed autonomie cittadine nei Parlamenti sardi del XV secolo,
dins Autonomía Municipal en el mundo mediterráneo. Historia y perspectivas, Fundación
Profesor Manuel Broseta y Corts Valencianes, 2002, pàg. 155.