Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
En un altre ordre de coses, entorn als representants municipals a les Corts existeix
un debat historiogràfic sobre el grau d’actuació i de llibertat que tenen els síndics
respecte al consell general de la ciutat. 76 Aquesta llibertat en la presa de decisions
varia substancialment en funció de l’època i de la ciutat. Pel que fa a Catalunya, els
síndics tenen plena potestas, com en el cas aragonès i valencià, tot i que han de
passar comptes amb el consell de la ciutat d’allò que succeeix a les assemblees de
Corts. 77 Plena potestat tenen també els síndics de les ciutats sardes, com es dedueix
de la carta de convocatòria que reberen de part del virrei per al Parlament de 1481. 78
Val a dir, però, que els procuradors a Corts de les ciutats reial catalanes i
sardes al llarg del període que estudiem, tot i que tenen cert poder de decisió i
de maniobra, sembla que estiguin força controlats des del municipi, a través tant
de cartes que contenen allò que han de fer – instruccions pròpiament dites,
també anomenades memorials, que els representants ciutadans s’emporten a les
Corts –, com de la supervisió d’un consell reduït que pot rebre diversos noms.
Malauradament sabem ben poca cosa sobre el sistema d’elecció emprat per
constituir-lo, així com sobre l’origen social dels seus membres. Així, a les Corts
catalanes de 1419 i 1420 s’observa dins del braç reial, almenys per a les ciutats
principals, tant Barcelona i Lleida, com Càller per al Parlament sard, que els
síndics rebien el suport – i per tant eren controlats – de diverses comissions, que
reben el nom de la vint-i-quatrena en el cas de Barcelona, 79 tretzena de cort a
Càller 80 i consell especial a Lleida. 81 A Sàsser duia a terme una funció similar
l’anomenat consell dels ancians, encarregat de controlar i guiar les actuacions
dels ambaixadors del municipi, i per deducció dels síndics a Corts. 82 El nombre
de membres d’aquest consell tendeix a oscil·lar entre la desena i la dotzena.
Per al cas català, més documentat, l’àmplia majoria dels seus integrants
són personatges de l’oligarquia urbana, amb càrrecs importants dins el municipi,
que continuaran essent personatges amb un rol destacat en el futur. 83
76 G. POST, ‘Plena Potestas’and consent in Medieval Assemblies. A study in Romano-canonnical procedure
and the rise in Medieval legal thought, New Jersey 1964, pàgs. 41-62.
77 R.M. MUÑOZ-R. PINILLA, Les Municipalités cit., pàg. 8.
78 A. MARONGIU, Le istituzioni rappresentative della Sardegna cit., pàg. 46.
79 L. GARCÍA DE VALDEAVELLANO, Curso de historia de las instituciones españolas. De los orígenes
al final de la Edad Media, Alianza, Madrid 1982, pàg. 479.
80 A. MARONGIU, Le istituzioni rappresentative della Sardegna cit., pàg. 31. La tretzena de cort
hauria estat definitivament fixada a Sardenya en el Parlament de 1481, seguint a grans trets el
model català, i havia de continuar existint durant els segles XVI i XVII; A.M. OLIVA-O. SCHENA,
Autonomie cittadine e potere regio cit., pàgs. 74-75.
81 E. MARTÍ, Lleida a les Corts cit., pàgs. 67-70.
82 P. TOLA, Codice degli Statuti della Repubblica di Sassari, Cagliari 1850, pàgs. 173, 181.
83 E. MARTÍ, Lleida a les Corts cit., pàgs. 67-70.
73