Revista Insula núm 1. Juny 2007

LES CIUTATS REIALS EN EL PARLAMENTS SARDS I EN LES CORTS CATALANES
els seus interessos de grup. 95 Han gaudit anteriorment de tasques de relleu dins
del municipi. Així, els síndic de Bosa al Parlament de 1421, Nicolò de Balbo,
ciutadà, ja havia exercit un càrrec similar entre 1417 i 1418, quan fou
l’ambaixador de la ciutat davant del rei a Barcelona per demanar-li la confirmació
dels privilegis atorgats pel seu pare. 96
Val a dir que resulta interessant comprovar com a Sardenya al llarg del segle
XV es constata que la major part dels síndics enviats a les assemblees
representatives acumulen considerables fortunes fetes en el món dels negocis.
Són, doncs, síndics mercaders, que han obtingut un paper important en
l’administració local, i en molts casos també reial, i que després d’exercir com
a representants del municipi, i potser d’una manera més destacada que a
Catalunya, obtenen feus i distincions del rei, com a reconeixement per la seva
tasca i per tal de confirmar nexes i solidaritats entre la monarquia i les grans
famílies que controlen el govern municipal. 97
De fet, trobem famílies que al llarg del segle han tingut diversos representants
a Corts. Aquest fenomen a Sardenya s’observa especialment en els nuclis més
rellevants, on famílies com els Sunyer, o els Aimerich de Càller, o els Marongiu
– amb presència al Parlaments de 1421 amb Antoni, 1481 amb Pere i 1518 amb
Àngel 98 –, o els Solinas de Sàsser, foren presents en nombroses assemblees. 99
En els territoris catalans s’observa, a tall d’exemple, que a Lleida, famílies com
els Bosch, els Cardona o els Navarra foren presents a diverses Corts. Es tracta
de personatges que d’altra banda, pertanyen a famílies d’oligarques amb una
presència de més de dos segles dins del govern municipal. 100
Aquesta oligarquia municipal tindrà a tota la Corona la tendència a ennoblirse,
adquirint un títol nobiliari de més o menys importància, i en especial disposant
de territoris infeudats, ja sigui per mèrits adquirits davant del monarca per
empreses militars realitzades o altres tipus de favors, tot emparentant-se amb
alguna casa noble a través d’un convenient matrimoni o comprant directament
el títol. Val a dir que aquests darrers casos són més freqüents a Catalunya en
aquest període. D’altra banda, a Sardenya cal considerar la gran importància
dels títols i feus que el Magnànim atorga, fruit d’una política d’expansió i control
95 A.M. OLIVA-O. SCHENA, Autonomie cittadine e potere regio cit., pàg. 73.
96 C. TASCA, Titoli e privilegi dell’antica città di Bosa cit., pàg. 259.
97 A. BOSCOLO, I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo cit., pàgs. 24-27.
98 G. SORGIA, La città di Sassari nei Parlamenti, dins Gli statuti sassaresi: economia, società,
istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’Età Moderna cit., pàgs. 375-376.
99 Ibid., pàgs. 76-78.
100 E. MARTÍ, Els memorials o instruccions per als síndics a Corts cit., pàgs. 1017-1023.
77