Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Permetin-me recordar que l’estima per Plató per part de la societat
catalana ha aconseguit sobreposar-se a les dificultats que la història han portat a
la nostra cultura i, sobretot, a la nostra llengua. La tradició contemporània dels
estudis catalans sobre Plató es dóna al llarg de tot el segle xx i també en els inicis
del segle actual. La seva mostra més evident és la tasca filològica duta a terme
per la Fundació Bernat Metge en l’edició crítica i traducció al català dels Diàlegs
de Plató en la seva col·lecció «Clàssics Grecs i Llatins». Aquesta empresa cultural
ha patit els avatars tràgics del segle vint i la persecució contra la cultura catalana.
És per això que, malgrat haver ja superat els tres-cents volums editats, els esforços
per tenir tota l’obra de Plató estan encara només a punt de culminar-se. És una
alegria per nosaltres, doncs, seguir bastint ponts amb especialistes d’altres països
que permeten que la nostra dedicació a la Grècia clàssica segueixi creixent, sigui
més fructífera i ens continuï enfortint la mirada. 14
En tot cas, podem afirmar que el paper divulgador de l’obra de Reale és
importantíssim, tant per la capacitat de difusió que ha demostrat, com per
l’actitud i la capacitat literària que això suposa. Giovanni Reale ha superat el
prejudici elitista que envolta la filosofia i ha sabut trobar la manera d’acostar-se a
la gent. Obres com Raices culturales y espirituales de Europa, La Sabiduría Antigua
(Terapia para los males del hombre contemporáneo), o Platón en busca de la
sabiduría secreta, són una mostra de la vocació estrictament filosòfica del seu
autor, però que no només estan dirigides a l’acadèmia, sinó també a gent no
especialista com ho puc ser jo mateixa, i amb una gran repercussió.
En el cercles científics, o cientistes, la filosofia no viu el seu moment de
millor fama. El poder de l’home tecnològic i de l’home perseguidor dels
descobriments científics semblava haver desplaçat la filosofia a complexes
14 Edicions crítiques, text grec, traducció catalana: Diàlegs, vol. I: Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques
(Joan Crexells; 2ª ed. a cura de Carles Riba). 1924 ( 1era ed.) 1931 (2ona ed.), Diàlegs, vol. II: Càrmides.
Lisis. Protàgoras (Joan Crexells; 2ª ed. a cura de Carles Riba). 1925 Diàlegs, vol. III: Ió. Hípias Menor. Hípias
Major. Eutidem (Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter). 1928 (1era ed.) 1950 (2ona ed.)Diàlegs,
vol. IV: Cràtil. Menexen (Jaume Olives). 1952 Diàlegs, vol. V: Menó. Alcibíades (Jaume Olives). 1956
Diàlegs, vol. VI: El convit (Eulàlia Presas). 1983
Diàlegs, vol. VII: Fedó (Jaume Olives). 1962 Diàlegs, vol. VIII: Gòrgias (Manuel Balasch). 1986 Diàlegs, vol.
IX: Fedre (Manuel Balasch). 1988 Diàlegs, vol. X: La República (llibres I-IV) (Manuel Balasch). 1989Diàlegs,
vol. XI: La República (llibres V-VII) (Manuel Balasch). 1990 Diàlegs, vol. XII: La República (llibres VIII-X)
(Manuel Balasch). 1992 Diàlegs, vol. XIII: Parmènides (Manuel Balasch). 1992 Diàlegs, vol. XIV: Teetet
(Manuel Balasch). 1995 Diàlegs, vol. XV: El sofista (Manuel Balasch). 1996 Diàlegs, vol. XVI: El polític
(Manuel Balasch). 1997 Diàlegs, vol. XVII: Fileb (Manuel Balasch). 1997
Diàlegs, vol. XVIII: Timeu. Crítias (Josep Vives). 2000
Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores. Edicions 62. Barcelonna. trad. Joan Crexells. 1993, 1995,
2002. El banquet. Fedre. Edicions 62. Barcelona. trad. Josep Montserrat Torrents. 1997, 2001. Fedó.
Edicions 62. Barcelona. trad. Josep Vives. 1999 Parmènides. Teetet. Barcelona: Edicions 62. trad. Joan Leita. 1990
101