Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

la veu i quan són eloqüents els seus silencis. El rigor científic, i el compromís amb
el futur col·lectiu; l’excel·lència filosòfica i la generositat pedagògica, són
respostes que ens ha ofert el professor Reale, des d’avui: Doctor Honoris Causa
per la Universitat Ramon Llull.
I ara, per acabar, Professor Reale, ja que avui vostè ens ha portat una lúcida
reflexió sobre Europa, voldria recordar un text d’un dels grans poetes catalans del
segle XX, Salvador Espriu, que diu:
Jo sóc d’una petita terr a
M‘han demanat que parli de la meva Euro p a
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja, pobra d’arbres,
g a i rebé privada de boscos, escassa de planures, excessiva de
muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar que atansa el
difícil i sangonós diàleg de tres continents.
Unes palmeres que amb els ulls closos miro sempre immòbils sota
l ’ o reig tanquen el meu país pel migjorn .
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol hi ha unes altres terres que
anuncien el desert, les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats, però una mateixa
llengua és encara parlada a banda i banda, i en unes clares illes
endinsades en el mar antic, i en una contrada també insular, més
llunyana, que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terr a
i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lenaris, la violència de
diversos pobles, les aspres guerres civils enceses dintre els seus
límits i més enllà del palmerar i els aiguamolls, de la seca
altiplanura i de les ones!
109