Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

decurs del temps ha resultat tenir un abast revolucionari tal que ha canviat les
connotacions estructurals de la vida dels homes.
Tan sols si es té això ben present, s’arriba a entendre la raó per la qual la
civilització occidental, justament per influència de la nova mentalitat creada per
la filosofia, s’ha configurat d’una manera diferent de la civilització oriental, i per què
la ciència ha pogut néixer precisament només a Occident, i no també a Orient.
3. Reflexions sobre el segon punt
El segon punt ha estat portat a primer terme per Jan Patocka (en el seu
llibre titulat Platon und Europa [Plató i Europa]), del qual jo mateix he tingut cura
de l’edició italiana):
“La història d’Europa és en gran part, si més no fins al segle setze, la
història dels intents de realitzar la cura de l’ànima. [...] Europa va néixer d’aquest
motiu, és a dir de la cura de l’ànima, i ha mort perquè la cura de l’ànima s’ha
deixat caure de nou en l’oblit“.
En efecte, aquest missatge de fons fou presentat en primer lloc per
Secretes, i ha estat una de les bases més sòlides de la formació del pensament
occidental.
Així és com sona aquest missatge (pronunciat pel filòsof davant dels seus
jutges en l’Apologia de Sòcrates, 30 A-B):
“Homes, no heu de prendre cura dels cossos, ni de les riqueses ni de cap
altra cosa abans i amb més compromís que de l’ànima, de manera que es faci
com més bona millor, sostenint que la virtut no neix de la riquesa, sinó que de la
virtut mateixa neixen les riqueses i tots els altres béns per als homes, i en privat i en
públic“.
Aquesta tesi de la “cura de l’ànima“ com a arrel d’Europa va ser
presentada per Patocka, en diverses de les seves obres, però especialment en el
llibre Platon und Europa [Plató i Europa] , citat més amunt.
72