Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Paul Virilio en el seu llibre Ce qui arrive [El que arriba] escriu:
“Ens vénen al cap les maniobres del primer ministre francès Lionel Jospin,
que trucava al president de la Comissió Europea, Roman Herzog, per dir que era
inacceptable la referència a l’herència religiosa d’Europa en la Carta de Drets
Fonamentals“.
En una entrevista publicada en el diari italià Corriere della Sera, el 31 de
maig de 2003, Giscard d’Estaing precisava que en el preàmbul de la Constitució
Europea no es fa referència al cristianisme, però es fa “referència a les religions“,
i explica que “moltes persones ni tan sols volien això“.
I en la redacció definitiva del preàmbul de la Constitució Europea es va
decidir, en definitiva, no esmentar el cristianisme, és a dir d’amagar, callar un fet
que directament és macroscòpic. Si no es reconeix que el cristianisme ha estat
l’arrel de fons d’Europa, no es reconeix la veritable Europa. I per amagar aquesta
veritat, es fingeix que Europa va néixer ahir amb l’Il·luminisme i amb la Revolució
Francesa, cosa que deforma la realitat històrica.
Considerem oportú cridar l’atenció sobre algunes observacions fetes per
dos grans i famosos autors sobre el cristianisme com a eix portador d’Europa i la
seva cultura, que són realment aclaridors.
2. Alguns judicis de Benedetto Croce
Benedetto Croce –malgrat que no fos creient– en un famós article del
1942 titulat “Perché non possiamo dirci cristiani“ [Perquè no ens podem
anomenar cristians], declarava que aquesta afirmació “és una simple observació
de la veritat“.
I precisava el que segueix: “El Cristianisme ha estat la més gran revolució
que la humanitat ha portat mai a terme: tan gran, tan àmplia i profunda, tan
plena de conseqüències, tan inesperada i irresistible en la seva execució, que no
sorprèn que hagi aparegut o que encara pugui produir-se un miracle, una
revelació des de dalt, una intervenció directa de Déu en les qüestions humanes,
que han rebut d’ell les lleis i una direcció completament nova. Totes les altres
revolucions, tots els grans descobriments que han marcat les èpoques de la
79