28.04.2013 Views

Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Conclusions per la recuperació <strong>de</strong>l coneixement<br />

<strong>de</strong> les arr<strong>els</strong> <strong>de</strong> les quals vam néixer<br />

Són bastant significatives unes paraules d’Eugène Ionesco (dins L’i<strong>de</strong>ntité<br />

européenne aujourd’hui), que s’haurien <strong>de</strong> tenir ben present:<br />

“Els homes polítics no coneixen en absolut la importància <strong>de</strong> la cultura. En<br />

el nostre món <strong>de</strong>sespiritualitzat, la cultura és encara l’última cosa que ens permet<br />

superar el món diari i reunir <strong>els</strong> homes. La cultura uneix <strong>els</strong> homes, la política <strong>els</strong><br />

separa“.<br />

Aquest text s’ha <strong>de</strong> llegir juntament <strong>amb</strong> el següent, t<strong>amb</strong>é <strong>de</strong> Ionesco,<br />

que en completa el concepte <strong>de</strong> fons:<br />

“Solament l’art i la filosofia, solament les preguntes vives po<strong>de</strong>n mantenir<br />

<strong>de</strong>sperta la humanitat i impedir que l’ànima s’ensonyi, tan sols l’art i la filosofia<br />

po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>senvolupar el millor que hi ha dins nostre“.<br />

Afrontant el problema <strong>de</strong>s d’un altre punt <strong>de</strong> vista, Ionesco, en un Discurs<br />

d’obertura <strong>de</strong>l Festival <strong>de</strong> Salsburg, <strong>de</strong>senvolupà pensaments que s’a<strong>de</strong>qüen<br />

perfectament al que estic dient. Llegim les boniques paraules <strong>de</strong>l final <strong>de</strong>l discurs,<br />

que conté un missatge veritable i commovedor:<br />

“Les nocions d’amor i <strong>de</strong> contemplació ja no són ni tan sols nocions que<br />

han es<strong>de</strong>vingut ridícules, s’han abandonat completament. La mateixa i<strong>de</strong>a <strong>de</strong><br />

metafísica, quan no anima les ires, <strong>de</strong>sperta un somriure. La crisi va començar fa<br />

molt temps. Potser a partir <strong>de</strong>l segle divuit, la cultura va accelerar la seva pròpia<br />

<strong>de</strong>cadència. Es va fer cada cop més humanitzant, en lloc <strong>de</strong> ser espiritualista.<br />

Apareixen somriures <strong>de</strong> sants, àng<strong>els</strong> i arcàng<strong>els</strong> en <strong>els</strong> rostres <strong>de</strong> les escultures<br />

que es troben a les catedrals. Ja no sabem mirar-los. Els homes giren entorn <strong>de</strong> la<br />

seva gàbia que és el planeta, perquè han oblidat que es pot mirar el cel“.<br />

Amb tot, la majoria <strong>de</strong> les escoles d’avui, en diversos països d’Europa, es<br />

volen comprometre només a ensenyar <strong>els</strong> joves a moure’s <strong>amb</strong> habilitat en la seva<br />

gàbia <strong>de</strong>l planeta. Però gairebé s’oblida <strong>de</strong>l tot que no solament es pot mirar el<br />

cel, sinó que t<strong>amb</strong>é ens hem <strong>de</strong> posar a fons a ensenyar <strong>els</strong> joves a mirar-lo.<br />

86

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!