Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Conclusions per la recuperació <strong>de</strong>l coneixement<br />
<strong>de</strong> les arr<strong>els</strong> <strong>de</strong> les quals vam néixer<br />
Són bastant significatives unes paraules d’Eugène Ionesco (dins L’i<strong>de</strong>ntité<br />
européenne aujourd’hui), que s’haurien <strong>de</strong> tenir ben present:<br />
“Els homes polítics no coneixen en absolut la importància <strong>de</strong> la cultura. En<br />
el nostre món <strong>de</strong>sespiritualitzat, la cultura és encara l’última cosa que ens permet<br />
superar el món diari i reunir <strong>els</strong> homes. La cultura uneix <strong>els</strong> homes, la política <strong>els</strong><br />
separa“.<br />
Aquest text s’ha <strong>de</strong> llegir juntament <strong>amb</strong> el següent, t<strong>amb</strong>é <strong>de</strong> Ionesco,<br />
que en completa el concepte <strong>de</strong> fons:<br />
“Solament l’art i la filosofia, solament les preguntes vives po<strong>de</strong>n mantenir<br />
<strong>de</strong>sperta la humanitat i impedir que l’ànima s’ensonyi, tan sols l’art i la filosofia<br />
po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>senvolupar el millor que hi ha dins nostre“.<br />
Afrontant el problema <strong>de</strong>s d’un altre punt <strong>de</strong> vista, Ionesco, en un Discurs<br />
d’obertura <strong>de</strong>l Festival <strong>de</strong> Salsburg, <strong>de</strong>senvolupà pensaments que s’a<strong>de</strong>qüen<br />
perfectament al que estic dient. Llegim les boniques paraules <strong>de</strong>l final <strong>de</strong>l discurs,<br />
que conté un missatge veritable i commovedor:<br />
“Les nocions d’amor i <strong>de</strong> contemplació ja no són ni tan sols nocions que<br />
han es<strong>de</strong>vingut ridícules, s’han abandonat completament. La mateixa i<strong>de</strong>a <strong>de</strong><br />
metafísica, quan no anima les ires, <strong>de</strong>sperta un somriure. La crisi va començar fa<br />
molt temps. Potser a partir <strong>de</strong>l segle divuit, la cultura va accelerar la seva pròpia<br />
<strong>de</strong>cadència. Es va fer cada cop més humanitzant, en lloc <strong>de</strong> ser espiritualista.<br />
Apareixen somriures <strong>de</strong> sants, àng<strong>els</strong> i arcàng<strong>els</strong> en <strong>els</strong> rostres <strong>de</strong> les escultures<br />
que es troben a les catedrals. Ja no sabem mirar-los. Els homes giren entorn <strong>de</strong> la<br />
seva gàbia que és el planeta, perquè han oblidat que es pot mirar el cel“.<br />
Amb tot, la majoria <strong>de</strong> les escoles d’avui, en diversos països d’Europa, es<br />
volen comprometre només a ensenyar <strong>els</strong> joves a moure’s <strong>amb</strong> habilitat en la seva<br />
gàbia <strong>de</strong>l planeta. Però gairebé s’oblida <strong>de</strong>l tot que no solament es pot mirar el<br />
cel, sinó que t<strong>amb</strong>é ens hem <strong>de</strong> posar a fons a ensenyar <strong>els</strong> joves a mirar-lo.<br />
86