Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

estimar la saviesa, és en Reale un amor total, que ens inclou a tots. Ens
preguntem així, avui que ens acompanya el Dr. Giovanni Reale, quina és la tasca
d’un filòsof, quin és el seu compromís, quina és la seva autoritat, quan ha d’alçar
la veu i quan són eloqüents els seus silencis. ¿Com es pot ser un bon filòsof, en
un mal món? Avui és la nostra obligació mirar-nos en el seu mirall i no tenir por
de veure’ns-hi reflectits. Diu Sòcrates: “¿Es correcto creer que, cuando tú y yo
conversamos sirviéndonos de palabras, mi alma se dirige a la tuya?“ 5 Potser és
perquè tenim ànima que podem tocar-nos amb les paraules. El miracle de la
comunicació és aquest: dues ànimes, separades com dos universos, es troben en
la paraula. I potser calgui dir que només si és des de l’essència del que som,
podrem establir una trobada veritable. Per això la trobada dels rostres de
Giovanni Reale i del rostre dels que fem aquesta universitat, és en realitat, un
concert d’ànimes buscant-se, construint delicats equilibris d’harmonia. ¿És
correcte creure que quan conversem fent ús de la paraula és la meva ànima la
que es dirigeix a la teva? Això mateix farem avui, de la nostra ànima a la seva,
estimat Dr. Giovanni Reale.
Les revolucions i els canvis de paradigma.
Giovanni Reale és un revolucionari. Algú podria pensar que dir que un
filòsof estudiós de Plató i que reivindica l’herència i la vigència cristiana al nostre
continent, és poc mereixedor de rebre el nom de revolucionari. Però ho és i
d’això parlarem avui. De la revolució científica i filosòfica del Dr. Reale i de la
revolució permanent que és la seva actitud i l’actitud dels qui, com la nostra
Universitat, confien en el poder de la persona, del seu estimar, del seu donar i
rebre, del seu compromís, tant amb el coneixement com amb el bé de la
humanitat. Aquest és l’home que homenatgem avui, un revolucionari.
La paraula revolució sovint ha estat emprada per subvertir els homes, per
empènyer-los al canvi, per fer-los partícips d’una cosa nova, d’un adveniment
incert. Són com aquell home que, tot assenyalant el futur, exigeix que se li miri
el dit. Hi ha revolucions, però, que no són buides, que uneixen els homes en la
set de veritat. Aquestes revolucions són les que informen la història. Són
revolucions científiques. Són revolucions filosòfiques. Tenen un naixement
modest, sovint resten adormides durant segles, es filtren entre les idees d’alguns
5 Plató, Alcibíades mayor, 129E, a Giovanni Reale, Por una nueva interpretación de Platón,2003, Barcelona,
Herder Editorial, pp118.
95